dilluns, 20 d’agost del 2012

Colls dolços

---tornen els poemes després de les absències---després del retorn i de l'amor---

Deixeu de banda
tots aquells camps de concentració terribles,
i enamoreu-vos del blat, llegiu l'amor sencer
a la pell de qui sempre us estimarà.
El vostre viure era difícil
perquè teníeu presa la llibertat que mereixíeu,
però sé
de tota la llum que guarden els ulls, inquiets,
i sé
que malgrat tots els entrebancs viscuts,
encara guaiteu mirades sinuoses i sensibles
damunt de colls dolços amb petons enganxats

altra volta
en aquesta pell que sempre us estimarà.

Marc Freixas, a vint d'agost de dos mil dotze

divendres, 3 d’agost del 2012

El poc que tens--personal, necessari i transferible--

---del dimarts trenta-un de juliol de dos mil dotze, un escrit sense gaires pèls a la llengua---

Quan veus que el poc que tens es converteix en una mà impossible de tocar, llavors és quan ja no et queda res.
A la feina, amb els nois i avis que porto als seus respectius domicilis, hi tinc un vincle especial, enriquidor i resulta ser finalment un cúmul d'experiències on el més important de tot esdevé agraïment per damunt de qualsevol altra cosa. Sincerament, com a feina és molt maco compartir històries amb tots ells, no em puc queixar de res i fins a dia d'avui no he patit en pròpia carn cap retallada de sou al respecte, cosa que no vol dir pas que no hi pateixi, ja que és la font per on em vénen els ingressos per poder abastir les necessitats que qualsevol família necessita per tirar endavant en el dia a dia--vet aquí el meu disgust quan aquest es veu afectat per la poca traça dels polítics que diuen que ens representen...-però vosaltres em preguntareu : i doncs, quin és el problema? i jo us respondré que tota família normal, avui dia més que mai necessita cobrir un munt de despeses amb el sou de dues persones que conviuen sota un mateix sostre amb els seus fills, per tant quan comença a coixejar alguna d'aquestes primordialitats a nivell econòmic, llavors és quan tot trontolla de valent... i caram com trontolla!!! --ja fa uns quants dies que ens fallava una pota que tenia molt de mal, ahir ens ho van mig explicar i avui ho han acabat de rematar marcant un "golàs" per tota l'esquadra!!!(noi, és que quan els polítics s'ho proposen, d'això en saben molt, i quan ens ofeguen de mala manera, llavors no trobes sortides enlloc) clar, no... si és que tot això es veia a venir que tard o d'hora acabaria passant, i certament passa, i quan passa no saps per on navegues, i si no tens manera de posar rumb al vaixell, t'enfonses i la mort serà lenta, però acabaràs patint i morint--diuen que tot és relatiu, però quan et toca de prop és ben real--
Aquella mà que volia tocar és tan lluny
i jo tan a prop del precipici... i nosaltres, tots tan desesperats, que finalment li donarem la volta a la truita, pensarem en positiu i no deixarem que una colla d'impresentables ens ho fotin tot---i em tornareu a preguntar : i com ho farem això? i jo, tot i semblar abatut en un principi, trobaré la resposta rebentant el sistema d'una manera digne--- a veure, anem per pams : el primer que s'ha de fer--i ara ja no només parlo per mi--és buscar la manera per poder continuar vivint allà on tu has volgut viure a través d'un lloguer social el qual és donat a través de l'habitatge social qui s'encarrega de processos judicials que faran allargar la teva estància a casa teva sabent que finalment tots plegats tenim el dret de guanyar el judici corresponent perquè hem de declarar-nos insolvents i tota la culpa de tot plegat no és nostra---per tant, ells han creat el caos, ells l'han de pagar----si, ja sé que em direu que si tinc una hipoteca és perquè jo i la meva companya hem volgut, però si ho hem de dir tot, llavors també hem de dir que qui ens feia la hipoteca també cometia errors al donar-nos un habitatge amb un munt de facilitats al començament i que després de mica en mica s'anava complicant i encarint sense massa control--almenys en el meu cas!!--
Bé, companys, el futur passa per no deixar que ens prenguin més drets, hi ha alternatives força ben encaminades i és qüestió de que tots els que tinguin problemes com els que estic començant a tenir, ens posem d'acord d'una vegada per totes per atacar allà on fa més mal : al carrer un altre cop, però aquesta vegada ho hem de fer tots sense excepció!!

Ara us he explicat una mica quin és el meu cas i m'ha semblat adient compartir amb vosaltres els meus punts de vista i també alguna alternativa per començar a fer front a un sistema democràtic caducat : no pagarem més hipoteca, agafarem un lloguer social i que vingui el Rajoy i companyia que els fotré la meva hipoteca per corbata, jeje...--una mica d'humor per acabar sempre és bo, i diuen que més val riure que plorar--

Ningú ens pot prendre cap més dret!! el poble sempre té la raó, i se l'ha d'escoltar
i punt.

http://relatsencatala.cat/conversa/el-poc-que-tens-intentare-resumir-en-poques-paraules-allo-que-us-volia-escriure-o-no/1064167

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.