dissabte, 16 d’abril del 2016

Reflexions a Plena Llum de Carrer ( El Petit Editor - abril 2016 )

Quatre coses del nou poemari que he tingut la sort de publicar.
Paraules que trobareu a la contraportada :
Marc Freixas i Morros neix el 13 de gener de 1975 a Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i viu des de fa molts anys a Igualada (l’Anoia). Escriure sempre ha format part de la seva vida. Va començar a publicar els seus poemes a la web relatsencatala.cat, i actualment escriu al seu blog versalliberat. Ha publicat dos poemaris:“El llarg camí d’escriure” (Setzevents Editorial, 2011) i “Amor i Silenci” (La Comarcal Edicions, 2013). L’any 2015 grava “Música d’amor i silenci”, un disc de cançó poètica amb el cantautor Albert Gàmez, a Aviram Estudi i amb la discogràfica Microscopi, i basat en els poemes del llibre “Amor i Silenci”. Ha col·laborat en dos discs del cantautor Cesk Freixas: “Set voltes rebel” i “Tocats pel foc”, on ha posat la seva veu i els seus versos. També ho ha fet en el llibre de poemes “Foc entre dos blaus” del poeta de Prats de Lluçanès, Vicenç Ambrós i Besa, on es va editar en l’epíleg un petit fragment del seu poema “Llençol blau cel de pau”. Escriu un poema en “El vol del silenci”, el primer poemari de Manel Arcos, escriptor, periodista i historiador d’Oliva (La Safor). Participa en un parell de llibres col·lectius: amb un poema en el llibre solidari “Autisme: trenquem el silenci amb la poesia”, i amb un altre poema en el poemari “Vers la llibertat, 17 poemes, 14 poetes”.
Reflexions a Plena Llum de Carrer 
Un poemari madur ens presenta Freixas. Des de la llibertat fins l’amor, del compromís a la bellesa. Sense artificis. Amb la realista visió d’una societat i d’unes sensacions pròpies que fins i tot ens aproparien a llegir la llum. Sense artificis ni dogmes ni símbols. Desig de llibertat i passió visceral en cada lletra sura pels versos il·lustrats. Un desig per lligar cada poema amb la vida és el sentit primari de les estrofes freixanes.
Imatge de la coberta :

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.