dimarts, 25 de març del 2014

Esclau del temps

Hem de viure, i malgrat tot,
reconec l'esclavitud
immolada en un temps
de sistema corrupte.
Tanmateix, recordo,
com n'era de forta
la petjada innocent i tendre
d'aquells anys en plena adolescència...,
és com si el batec dur i ferm
de la seguretat que reflectia cada dia,
fos la manera de fer necessari
el somriure que mai mostrava
cap mena de preocupació.
És estrany
això que us acabo d'escriure, i és
com si aquesta profunda confessió
se'm fes contradictòria sense ser-ho,
com si tot i saber que sóc esclau
d'un sistema corrupte del temps que visc,
sé del cert que hem de continuar avançant,
que no hi ha descans que valgui,
que tot té preu per uns
i valor per altres, i res és impossible
quan tenim una llista negra en ment
de personatges ineptes que cal derrotar.
Hem de viure companys!
Som la raó
per combatre l'esclavitud
que s'immola en un temps
de sistema corrupte, penós, podrit.

Marc Freixas, 25 març 2014

dimarts, 18 de març del 2014

Poema a Marina Freixas i Sensarrich

--poema per a la meva preciosa filla
en el dia del seu tretzè aniversari--


Tretze primaveres
em descol·loquen la mirada
per arribar al teu somriure innegociable.
Ets la presència
que configura tota la vida dels meus dies...,
la font d'aigua
que raja pels filtres
de qui t'ha portat des del ventre
fins a la terra que et batega per dins
i acompanya el teu caminar decidit
a fer-nos redescobrir l'amor
que meravella com una revolució
guanyada a cada instant.
Passaran tretze mil primaveres, i encara,
amb totes les que hauran de venir,
en tindrem prou
per enlairar els teus somnis,
enaltir la veritat del temps
i deixar constància
de la teva preuada humanitat.


Marc Freixas, 18 març 2014
--en el dia que la meva filla fa tretze anys--


dimarts, 11 de març del 2014

S'apropa el dia mundial de la poesia

El dia 21 de març de 2014, que cau en divendres i és el dia mundial de la poesia, i aprofitant que és l'any Vinyoli, anirem a partir de les 19:00 a la Biblioteca de Cal Font d'Igualada per llegir-hi tot això :

A Joan Vinyoli

Més que no pas pensar que la poesia de Vinyoli és una mena de mar que mai arriba a un port veritable de realitats vitals i concises, prefereixo creure que la seva saviesa recau en les preguntes que fa a través dels seus versos, i que en tot cas ens toca a nosaltres espavilar-nos per tal de trobar les respostes. Tot això ho dic ara que ja començo a entendre que la seva vida era poesia en estat pur, que no hi podia haver de cap manera una cosa sense l'altra.

Com quan prenem una medecina
per apaivagar el neguit
que provoca malestar en la salut,
Vinyoli em comença a recórrer per dins
i fa lloc a recer de la tendresa
per tal de convertir la seva màgia
en versos terriblement meravellosos
a cadascun dels poemes
que descobreixo a poc a poc.
No en sé prou
per definir tota la bellesa
que desprèn la seva necessària poesia,
però em permeto la llicència
d'escriure tot això per ell, just ara
que ja sé que mai més en podré prescindir.

Marc Freixas -introducció i poema a Joan Vinyoli--
--escrit entre el 23 i el 28 de gener de 2014-


dilluns, 10 de març del 2014

Geografia de tu

Encalmada
dins d'una dolça plenitud de tendresa,
és ara que esdevens geografia infinita
en tots els àmbits d'un amor inacabable.
Ets la remor de les paraules
que s'escriuen tatuades a la pell,
el desig que habita inevitablement
en la mar de dona rebel on visc.

Marc Freixas, 10 març 2014
--del poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--

divendres, 7 de març del 2014

Sis

Del treball a la llar,
de la llar als versos,
dels versos i pels versos
a la llum que m'habita per dins
amb tota la vida per explotar
i en el més enllà de la mort.

Marc Freixas, 7 març 2014
--què deu tenir el número sis
que no tenen els altres números?--

dimecres, 5 de març del 2014

Tinc necessitat...

Tinc necessitat
de fer-te partícip de l'amor,
de dir-te que tot és més fàcil
quan prems els dits de les mans
per fer camins voluptuosos de pau, i també,
camins impossibles d'esborrar
en aquest desig infinit de llibertat
que només tu saps destriar finament,
amb aquell enginy insuperable
que fa tant de bé dins dels meus dies.
Ara, imagino que ets el cor d'algun lector
llegint humanitat en la poètica de les paraules.

Marc Freixas, 5 març 2014

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.