dissabte, 30 de juliol del 2016

Crustàcia poètica...

Crustàcia poètica per protegir poemes
que no tenen por d'ensenyar les pròpies ferides.
Per dins hi trobareu paraules inspiradores
que porten regust de bellesa salvatge,
i que diuen coses, que segons qui,
trobarien perilloses de ser escoltades.
No penso el mateix! Per sort, la cosa poètica
té moltes maneres de fer-se veure, i sap com travessar
la barrera prohibida d'allò establert per quatre capritxosos.
Hem de poder escriure poemes amb ferides
que anirem curant amb el pas del temps.
Marc Freixas, 30 juliol 2016

Començo les vacances...

Començo les vacances
per poder dir, amb esdrúixoles grosses,
que no faré cas de les pors i les seves mentides,
i que m'amagaré, de ple, sota paraigua,
a nous versos que faran paraules amb accents.
Ja no diré noms estranys ni secundaris...,
perquè et cridaré per la fórmula del títol,
que tot ho resumeix de cop i sense enganys,
i que quadra a la perfecció el contingut.
La pluja serà plena i sostinguda, constant,
i sense gaires entrebancs.
Tindrem gotes pures i netes,
capaces de parar, a temps, i amb punt i final,
la sensibilitat dels nous poemes que vindran.
Marc Freixas, 29 juliol 2016

Corprenia...

Corprenia
curosos cors cremallera
que s'obrien esplendorosos...,
i prenien l'amor
més enllà de les teulades,
arribant a les estrelles,
deixant de banda la tristesa.
Corprenia
obertures inacabables
de milions de quilòmetres
d'amor desmesurat :
desitjos interestel·lars
de bellesa infinita.
Marc Freixas, 27 juliol 2016

Pensava...

Pensava
en una pau possible.
Pensava
en una Ganímedes
a tocar de les mans...,
i a tocar de les nostres ànimes,
i de les nostres consciències,
i dels actes d'amor dels nostres cors.
Marc Freixas, 26 juliol 2016

De vegades...

De vegades,
i preparat amb un llibre sota el braç,
he fet acte de presència
en una d'aquelles converses
que acaben amb plena discussió 
i es converteixen en cridòria.
És llavors que m'aturo a pensar,
calmo un instant els instints,
i em faig aquesta pregunta :
"i si em poso
a llegir en veu alta
per fer-los callar?"
Marc Freixas, 24 juliol 2016

dijous, 21 de juliol del 2016

Pel cap baix...

Pel cap baix,
els laberints de la memòria
porten poemes matemàtics,
fotografies que van del blanc i negre
fins als colors més vius i cridaners. 
També porten unes quantes radiografies
que semblen equacions vitals i exactes
mostrant interioritats genètiques diverses.
Tot es resumeix a saber, permanentment,
que som un record etern
gens temporal d'ingenuïtat.
Marc Freixas, 21 juliol 2016

dimecres, 20 de juliol del 2016

"Saber" i "No som cossos perfectes!"---Dos nous poemes!

Saber, de manera factible,
que les estores del desig
cobreixen la llum dels cossos.
I saber, que s'abraonen, que ho fan de cor
perquè s'estimen sense fer cap mal.
Marc Freixas, 19 juliol 2016

No som cossos perfectes!
Som espai profund
d'un negre seductor infinit.
Som la mirada d'Einstein
després de mirar la ciència físicament.
Marc Freixas, 19 juliol 2016

divendres, 15 de juliol del 2016

Hi ha núvols que semblen déus de l'univers...

Hi ha núvols
que semblen déus de l'univers
venint del més enllà desconegut.
Diuen que són núvols lenticulars,
Però si ajuntem les seves formes,
la mirada que dibuixa l'horitzó
damunt dels nostres rostres,
és quelcom més que una obra d'art
plena de detalls insuperables...,
perquè és allò que tu vols que sigui,
i potser és la perfecció d'allò imperfecte.
Potser els ovnis
són més a prop del què ens pensem.
Potser la vida, tal i com la coneixem,
deixarà de tenir plena innocència
quan siguem capaços de passar d'allò imposat
a allò que es fa evident amb el temps :
un temps que és relatiu
i que ens sorprèn a cada instant.
Marc Freixas, 14 juliol 2016
--del poemari inèdit "Esperança de vida a l'exterior"--

dijous, 14 de juliol del 2016

Podríem esperar a créixer...

Podríem esperar a créixer
vora la rosada d'un ventre encès
que porta vida des dels incicis de l'existència.
També podríem posar-nos a parlar
de la tendresa que provoquen les paraules
després de l'esclat d'emocions incontrolables...,
i després, fins i tot, de les explosions d'alegria
que barreja els instints de la creació
amb la necessitat de protegir-nos
en aquella abraçada infinita de l'amor,
de quan la mare petoneja la petita bellesa
que més tard es farà immensament gran,
i serà plena d'una humanitat líquida,
oceànicament imprescindible.
Podríem esperar a créixer
amb totes aquestes coses precioses
lligades al ventre encès de la vida d'una mare.
Marc Freixas, 14 juliol 2016

dimecres, 6 de juliol del 2016

Pare...

Pare, ets el dia a dia i les coses de les paraules.
I les coses que s'ajunten per fer vida.
I una inacabable maduresa
que aconsella amb la mirada
de llenguatge imprescindible.
Pare, el dia a dia es fa etern al teu costat,
i mai deixes de gronxar-me el pensament,
i te'm fas present des de la primera llum del néixer...,
de quan tot és per sempre batec persistent,
i el record és immutable en el temps.
Ets la raó i el motor i totes les coses,
i les paraules i la vida i l'exemple, i la primera llum
que em construeix i em configura per dins i per fora.
Marc Freixas, 6 juliol 2016

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.