dissabte, 30 de juliol del 2016

Crustàcia poètica...

Crustàcia poètica per protegir poemes
que no tenen por d'ensenyar les pròpies ferides.
Per dins hi trobareu paraules inspiradores
que porten regust de bellesa salvatge,
i que diuen coses, que segons qui,
trobarien perilloses de ser escoltades.
No penso el mateix! Per sort, la cosa poètica
té moltes maneres de fer-se veure, i sap com travessar
la barrera prohibida d'allò establert per quatre capritxosos.
Hem de poder escriure poemes amb ferides
que anirem curant amb el pas del temps.
Marc Freixas, 30 juliol 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.