Vida entrellaçada amb el pas de les hores
en un cel de marbre amb blau de vidre...,
de cos que s'espolsa la pressió
i mirada d'oceà que penetra la tendresa.
Geni de la força gravitatòria que empeny l'amor!
Qui mira amb tanta bella ràbia d'estimar?
Qui clou els ulls per deixar-se seduir?
en un cel de marbre amb blau de vidre...,
de cos que s'espolsa la pressió
i mirada d'oceà que penetra la tendresa.
Geni de la força gravitatòria que empeny l'amor!
Qui mira amb tanta bella ràbia d'estimar?
Qui clou els ulls per deixar-se seduir?
Marc Freixas, 31 juliol 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada