dissabte, 20 d’agost del 2016

Si els poemes poguessin volar...

Si els poemes poguessin volar,
volarien més per tu que no pas per mi.
Si els ocells poguessin parlar,
parlarien de poetes pels teus ulls,
i llegirien la llibertat de la mirada
a través del cel i les seves paraules.
Si els ocells poguessin parlar,
parlarien dels carrers dels poetes,
mirarien encara molt més amunt,
i tendrament, llegirien cada mirada
a través del paisatge poètic i inqüestionable
que també dibuixen les seves pròpies ales.
Ara ja és hora de fer saber,
que si un dia els poemes poden volar,
volaran molt més per tu que no pas per mi.
Marc Freixas, 18 agost 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.