diumenge, 21 d’agost de 2016

Vida, empeny amb força...

Vida, empeny amb força,
que les bales de palla
també saben que tot es resumeix
en fer-nos costat des de l'inici,
en estimar-nos per sempre
amb la llavor primera
que ens va crear.
Vida, empeny amb força,
i ajuda'm a continuar endavant
per sembrar més amor
sense aturar-nos.
Que no decaigui mai
el batec persistent
de la descendència.
Marc Freixas, 21 agost 2016
---poema per a Biel Freixas i Sensarrich---

---foto de Lourdes Sensarrich---

1 comentari:

  1. Segur que el seu fill deu ser orgullós de tenir un pare que escriu poesia i li ha dedicat un poema al seu fill; el tresor més preuat del món si oblidem, per un moment els animals de companyia que tots tindrem, hem tingut o tenim alguna vegada a la vida. Jo també escric i hi poso un granet de sorra en aquesta obra d'art que es diu literatura... Per si em vol seguir i comentar, li passo els meus blocs:

    https://sonetsdetren.blogspot.com

    https://notebookofmyliterature.blogspot.com

    https://notebookofownstories.blogspot.com

    https://notebookofownpoems.blogspot.com

    https://thenotebookoftheliterature.blogspot.com

    https://leterdelapoesia.blogspot.com

    https://versosdelmesenlla.blogspot.com

    https://notebookofownenglishstories.blogspot.com

    ResponSuprimeix

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.