dijous, 4 d’agost del 2016

La consciència és nostra...

La consciència és nostra,
i també ho és el compromís.
Les ganes de viure són nostres,
i també és nostre el desenllaç.
I la carcassa que portem al damunt,
no és que sigui gran cosa,
però forma part del desig,
i de la raó de créixer encara més.
Les nostres ànimes, que també són paraules,
sempre tornen a renéixer amb allò que som :
del res al tot, de la prohibició a la llibertat,
de l'oblit al record passant per la memòria.
La dignitat és la consciència dels vius
perquè la paraula viu per nosaltres...,
la paraula viu per com som,
i no pas per la mort imposada
d'un pensament catastròfic inacceptable.
La mort és poruga perquè no existeix...,
perquè la mort no té sang,
i no té res perquè no és res!
Marc Freixas, 4 agost 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.