dijous, 28 de febrer del 2013

Nou petit video a yotube!!!

----és vint-i-vuit de febrer de dos mil tretze---

Mentre esperem la publicació d'Amor i Silenci, us convido a escoltar "Dignitat de vida" del primer poemari "El llarg camí d'escriure".
Es tracta del Dia Mundial de la Poesia 2012, a la Biblioteca Central d'Igualada (Biblioteca de Cal Font) on després de la presentació del poemari "Assassins de margarides" de la poeta Anna Garcia Garay, vaig tenir l'honor de poder participar en el recital envoltat d'altres poetes i moltes escoles de la ciutat---sens dubte, un molt bon record!!---

dilluns, 25 de febrer del 2013

Editarem "Amor i Silenci"


--és vint-i-sis de febrer de dos mil tretze--

Amb el suport de tots els que heu fet reserves en l'apartat de micromecenatge
i la d'aquells que han mostrat una confiança infinita/immesurable
en aquest nou poemari, ara ja us puc dir de ben cert i ben alt
que La Comarcal Edicions comença a treballar per editar "Amor i Silenci".

Us agraeixo a tots, des del primer fins a l'últim
la vostra immensa col·laboració...
--moltíssimes gràcies!!
--us mantindré informats del procés editorial!!

divendres, 22 de febrer del 2013

Poema per a una exposició

--avui és vint-i-dos de febrer de dos mil tretze... cel ennuvolat, amb una certa tendència a nivell personal de creure que avui si, aquesta nit, veurem neu a la ciutat d'Igualada---bé, anem per feina!! ... després de les meves previsions com a futur meteoròleg ( no en foteu ni cas que anireu perduts!! ) ...

és hora de deixar-vos llegir un poema que m'han encarregat al meu estimat Sant Pere de Riudebitlles, comarca de l'Alt Penedès--la terra del bon vi!!-----un poema que es farà servir per a una exposició dedicada a la riera del poble (de moment encara no sé quan es farà, però ja us n'informaré)


Mira'm als ulls,
mulla'm la cara...,
esquitxa'm
d'aigua que torna a ser pura!!
-tenies el neguit
d'un període de temps passat i fosc-
Ara tornes a ser llum,
el cabal que s'encén per tot un poble,
la vida que no renuncia
a tenir aquella sang clara i transparent...,
el vers que reneix de les entranyes
i habita els anhels del nostre riu.
Procura'm tot l'amor per fer-te bategar.

Marc Freixas, escrit a divuit de febrer de dos mil tretze


I avui és l'últim dia per si us ve de gust de reservar algun exemplar del nou poemari "Amor i Silenci". Ho podeu fer des d'aquí :

http://micromecenatge.lacomarcaledicions.com/productes/amor-i-silenci

--gràcies pel vostre suport!!--

dilluns, 18 de febrer del 2013

5 dies i el 75% d'Amor i Silenci

 
-avui és divuit de febrer de dos mil tretze!!-

---aquelles paraules que surten del més endins, que no tenen massa sentit, però hi són, i les he de treure enfora per necessitat---és bo dir el què es pensa, és bo vomitar sense cap sentit, sense ganes de saber què diran i què falla i què passa i que caram vols---

me'n vaig a barcelona amb bicicleta, és broma i fes-ne el cas que en vulguis... no és veritat, però no hi fa res!!

me'n vull anar a peu per dins la neu,
no tenim fred ni molt ni res!!--"recoi" quin desfici!!!

ara si, ja hi som... hem arribat al capdamunt del capdavall--i doncs? no ho sé, potser si, potser no, potser també

extravagàncies infinites, com aquelles quatre que vaig crear fa temps---les heu llegit? les recordeu? les ignoreu?---no passa res, tot plegat és una rauxa, un acudit literari, un "sensesentit" voluntari/involuntari, sense fons, amb fons... amb rerefons!!

Marc Freixas, acabat d'escriure a disset de febrer de dos mil tretze---recordeu, ja fa dos dies que hem d'aparcar el cotxe a l'altre costat del carrer---


---recordeu que encara tenim cinc dies per acabar el procés de micromcenatge amb La Comarcal Edicions, i que si voleu podeu fer les vostres reserves en el següent enllaç :

http://micromecenatge.lacomarcaledicions.com/productes/amor-i-silenci

moltes gràcies pel vostre immens suport!!

dimecres, 13 de febrer del 2013

Arbres

Els cossos que somies
ressegueixen amb la meva mà
tot el paisatge etern de color verd.
Destries cada minut
en la senzillesa que no coneixes,
en poetes que parlen
i saben escoltar.
En els arbres hi ha la resposta
a cada bellesa inequívoca
des de la immensitat
fins a l'inici. I tot torna a començar
perquè hem estat capaços
d'estendre la mirada
més enllà dels propis ulls.
 -els cossos que somies
són arbres amb resposta-

Marc Freixas, a tretze de febrer de dos mil tretze

Si us ve de gust, reserveu "Amor i Silenci"--teniu temps fins el 22 de febrer!!--
http://micromecenatge.lacomarcaledicions.com/productes/amor-i-silenci

divendres, 8 de febrer del 2013

Treu-te la roba...

Treu-te la roba sense pressa
i ensenya'm la ferida
que t'ha fet la bala dins del cor.
Fes-me créixer del no-res,
alça'm de la terra fins als teus ulls
i habita'm amb llàgrimes d'absència.

Marc Freixas, a vuit de febrer de dos mil tretze
--poema pels que ens deixen--

dilluns, 4 de febrer del 2013

La paraula...

-----és quatre de febrer de dos mil tretze----

La paraula

és una medecina natural
que guareix mentalment el jo
protegint cada vers de mals incomprensibles
per esdevenir finalment com a poema.
Necessito aquest aire poètic que respiro...,
la calma, creada de manera biogràfica
traspassa qualsevol dolor involuntari
i provoca situacions plaents d'inspiració.
I el caliu que s'engendra amb la mirada dels ulls
quan llegim allò que s'ha produït conjuntament amb el talent,
ja fa que tot tingui un sentit esplèndid a la vida, en la vida
i en la pròpia de cadascú, si ho desitja.
La paraula, ben ferma,
continua essent una medecina natural
que respira un aire poètic incomparable.

 Marc Freixas, del poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"

divendres, 1 de febrer del 2013

Un d'aquells poemes dividit en quatre parts... i ja fa uns quants anys!!

---avui és el primer dia de febrer del dos mil tretze---
... i avui la cosa va d'extravagàncies...--i de reserves, clar!!-


-Extravagància 1-

Estrafolaris moments fan cua rere la mirada encuriosida del mestre "enfadadíssim".

Un desgavell de rialles continuades amagades sota dels paràmetres dissimulats de les cares pesseteres.

Excavacions de paraules en les orquestres de violins i violes tocades amb amor.

Carregament de tendresa elevada al quadrat desmesurat i complicat del teu mètode poc eficient.

Estrafolaris moments fan un desgavell de rialles.

Excavacions de paraules en carregament de tendresa.

Extravagància 1 :

imaginació de color indesxifrable i indescriptible.

Final.


-Extravagància 2-

Tinc uns poemes escrits en forma d'esbossos;
són retalls de paraules,
composades a llibreta groga.

La llibreta groga té "moltíssimes" maneres de presentar-se al públic :

tímida, treu el somriure per ser observada,
i folla, s'enterboleix per precaució.

No vol ser trobada sola;
necessita companyia dolça i refrescant,
per trobar les idees conjuntades de per vida al seu costat.

Salta,
i balla al ritme d'unes músiques inspiradores;
canta,
i parla,
i somia eternament amb l'art que la fa viure en poesia.

El cel té a veure amb la llibreta ( i sempre groga!! ) perquè l'aire vol sentir-se a prop de les paraules.

Final.


-Extravagància 3-

Recordo crits sorgits de sota de les pedres :

crits de lluita per guanyar.

Xiula una cançó de protesta dins del cor :

Raimon al vent il·lumina els meus desitjos de llibertat.

Es mouen les imatges quan em surten estelades :

la pintura de les quatre barres,
i el contorn d'unes contrades.

I ara uns versos per l'Eduard Canimas ( en sóc un seguidor ) :

El meu filtre interior es torna dolç,
cada cop que m'escolto les cançons d'en Canimas;
tinc somnis impossibles al meu cos,
que passegen per amunt i per avall sense descans.

"Flipen" les meves orelles al seu compàs,
i fa que el meu cervell vulgui ballar sense parar;
com també tinc ganes de plorar,
quan comença per cantar les seves tristeses,...

Perquè a mi també se'm trenca,
se'm torna cec i fosc,
i també em pareix el caos de tan en quan.

Final.


-Última extravagància-

Trista et diu adéu per últim cop,...

Ara un ram de flors em cau del cel ploraner,
i em fa posar-li una cançó de comiat,...

I tu no ploris!!

Ja plora ella.

L'acidesa em parla del mal que sento jo per fer-te ser final,
perquè tu m'has fet encendre camins impossibles d'abstracció,
que, barrats per tenir-los tancats en les idees,
mai no haguessin pogut existir.

I sí!!

Que trista et diu adéu, però tu no ploris pas;
ja plora ella per ser última extravagància del meu fer,
en el meu dir impossible de les coses estranyes que brollen del meu pensament persistent.

Els meteorits rebenten el cel del meu únic cap;
cauen amb força,
i ratllen l'infinit de la bogeria.

Final.

( les extravagàncies ja formen una part de mi, que ara m'estimo amb força )

-------------------------------------------------------------------------------

Marc Freixas, poema publicat a relatsencatala.cat entre el divuit i el vint-i-tres de setembre de l'any dos mil quatre

... i a tots aquells que heu arribat fins aquí, ara toca dir-vos que encara teniu temps de reservar el nou poemari "Amor i Silenci" a través de l'apartat de micromecenatge de La Comarcal Edicions, aquí :

http://micromecenatge.lacomarcaledicions.com/productes/amor-i-silenci

-gràcies!!!!-

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.