divendres, 28 de desembre del 2012

Les tres etapes

Podríem dir que després de tenir una infància raonablement acceptable, mai em va faltar de res--dit això, ara em ve de gust fer-vos saber quines són les tres etapes posteriors :

--la primera,
adolescència boja plena d'alts i baixos i els primers passos en l'escriptura poètica lliure... i tot gràcies a una guitarra elèctrica que destrossava a cops d'acords plens de ràbia tota melodia estrident que em passava pel cap----això si, no en tenia ni idea de música, però caram com la feia sonar (devia ser perquè n'escoltava molta i rebia influències tan variades, que alguna cosa n'havia de sortir de tot plegat---m'inventava les cançons, i en aquí vaig fer el primer contacte amb el fet d'escriure

--la segona,
el descobriment de l'independentisme a través del bon amic Jaume Piquer i el seu bar Jimmy Jazz d'Igualada--un bar que ja fa uns quants anys que ens va deixar, però que perdura etern en els cors de tots els que el vàrem estimar fermament-perquè tots sabíem del seu valor a la nostra ciutat... perquè era la raó de ser de molta gent de la meva generació, i perquè respiràvem les nostres ànsies sentimentals que ens unia a tot allò que es feia per la llengua i la cultura...--ben senzill, autèntic amor pels Països Catalans, i encara dura, i serà per sempre!!  --i és en aquest context que vaig començar a fer versos lliures primer pel català, la nostra llengua, després per Catalunya i finalment arribant a ser molt conscient de que formem part dels Països Catalans, i que per tant, els versos ho abracen definitivament tot.---és gràcies a tot això que sorgeixen poemes com "A Catalunya, el meu País" i "Sóc independentista" entre molts d'altres que he escrit

--la tercera,
agafar aire per emprendre un viatge llarg després de la publicació del poemari "El llarg camí d'escriure", el qual m'ha deixat experimentar unes quantes coses ben profitoses per carregar piles i guardar bons consells a la motxilla dels records que ja no marxaran. ---ara toca gaudir de tots vosaltres, de la vostra extraordinària manera de fer possible tota la màgia que sento--perquè us tinc a prop, us noto l'alè mentre intento fer nous versos amb senzillesa, passió i humilitat--i perquè sé que tot té sentit quan la cultura es fa visible a rostres que ni tan sols coneixes, però que saps que hi són, que mai et fallaran per res ni per ningú, i que de ben segur et voldrien ajudar en moments difícils (ei, no és el cas, toquem fusta!!)---el viatge llarg té sentit per totes aquestes raons, i en té perquè tot i no poder conèixer tots els rostres que jo voldria, almenys amb uns quants si que els vaig poder tenir ben a la vora i parlar-hi, a part de llegir-los algunes coses...--però com us he dit abans : us tinc a tots a prop, i punt.----el viatge llarg ara continuarà amb "Amor i Silenci", i espero tenir-vos, si cal, encara una mica més a prop... ja us n'informaré!!!!

Marc Freixas, a vint-i-vuit de desembre de dos mil dotze

dijous, 27 de desembre del 2012

Bon vespre!!!!! --és que són les 19:00 passades--

Reivindico el teu somriure
per fer de la nostra lluita una victòria

... i m'agradaria obrir tots els teus anhels de llibertat
per fer-hi créixer fora reixes gruixudes portes exhaustives...

el cos et fa pampallugues
després de cada sotragada positiva d'esperança

---sospiro a cada crit ple d'emoció...,
incandescència volguda
per fer explotar la bomba dels cors 
i el volcà de les arrels---


Marc Freixas
___Poema sense títol, però acabat del tot-----------------

dissabte, 22 de desembre del 2012

Als poetes de carrer no els toca!!!

---bon dia!! avui és vint-i-dos de desembre de dos mil dotze, i no crec pas que em toqui la grossa de Nadal---tot i així, farem camí pels escenaris alliberats del vers per tal de ser coherent amb mi mateix---... ja ho tenen això els poetes de carrer!!!

Aquella ànima indomable plena de tendresa, certitud, fermesa
--tristesa exagerada que xarrupa tinta de teclat--o de ploma--
Aquell tros de cor ample, desinhibit i fora de lloc, i a d'altres excels...,
aquella paraula precisa i exacta
que deriva també en tot allò imprevisible
i esdevé màgia d'un tot infinit que perdurarà en el record i es farà etern.
Aquella necessitat per expressar coses que semblen importants,
i que sovint són una font de raó per a lectors amb ulls inquiets.

---per sort em considero un poeta de carrer que porta el Celdoni--de Celdoni Fonoll vull dir--a les butxaques (ho explico i escric en una prosa poètica)...-----per tant gaudeixo de tenir la sort de poder llegir poetes extraordinaris... i en gaudeixo encara més quan tinc les ànsies per aprendre'n cada dia una mica.---agraeixo poder-me delectar amb versos plens de saviesa



.... ah, per cert : als poetes de carrer no els toca la grossa de Nadal--queda clar?----ho repeteixo per si de cas...


Marc Freixas, a vint-i-dos de desembre de dos mil dotze

dijous, 20 de desembre del 2012

Un poema del poemari inèdit "Promeses, desamors i altres paraules"

--presentat al XV Premi de Poesia Parc Taulí 2012 de Sabadell--
... i sapigueu que els vostres comentaris seran molt benvinguts...

--____per cert, avui és vint de desembre de dos mil dotze________--

Comencem :


-les altres paraules-

POEMES
PROMESES
DESAMORS

Molta gent, especialment la gent ignorant, desitja castigar-te per dir la veritat, per ser correcte, per ser tu. Mai et disculpis per ser correcte, o per estar anys per davant del teu temps.
Si saps que estàs en la certesa, que parli la teva raó. Fins i tot si ets una minoria d'un de sol, la veritat segueix sent la veritat.”
-----------------------------------Mahatma Gandhi-----------------------------------------

La paraula pren altre cop el sentit
quan els meus ulls
observen a la llunyania els velers
i separen amb una llarga ratlla el propi mar del cel.
Dins de l'aigua, els infants juguen amb les onades
i creuen amb molta innocència que són fetes expressament per ells.
Trenco el passat quan recordo amb desitjos marins
que hi ha passes a la sorra del meu cor... de la meva nena
i de la meva companya estimada.
Crec amb tu horitzó llunyà :
ànima que m'ensenya camins d'aigua,
paradís de sons immensos de tranquil·litat
que barregen color blau i paraules.

Marc Freixas, poema inèdit de poemari inèdit

dimarts, 18 de desembre del 2012

Extirparem...

Extirparem amb el poema
el mal que agreuja temps difícils.

I de la paraula dita
en farem necessàriament lucidesa,
i esdevindrem aquella màgia utòpica
que tot ho engrandeix sense recança.

Serem el que no som encara,
i tindrem un lideratge humil...,
restarem pacients en la drecera.
Forjarem les hores
a recer dels dies blaus, i clars
amb una nova llum que ha de venir.


--Marc Freixas, a divuit de desembre de dos mil dotze--

divendres, 14 de desembre del 2012

Monstre bo... infant perdut

La solitud
és aquell monstre bo
que ens acompanya
pel camí del propi pensament...,
i tot és necessari
i individual, i a la vegada
imprescindible i col·lectiu.

El cos
és la ferralla menuda
d'aquell infant perdut
enmig de corredisses, i la mare el protegeix.
I el pare plora amb desesperació
just quan la guerra dels sants innocents
desborda tots els seus mals
damunt la sang vessada per la llibertat.


--Marc Freixas, a catorze de desembre de dos mil dotze--

dijous, 13 de desembre del 2012

Ben aviat... nou poemari!!!---ei, si tot va bé... clar!!---

Ben aviat, a començaments del mes de gener de dos mil tretze, el nou poemari "Amor i Silenci", amb pròleg de Joan Pinyol i Colom, a l'apartat de micromecenatge de La Comarcal Edicions!!! --m'hi voldreu acompanyar?----El nou inici és a prop, la nova fornada de poemes vol ser un crit a la reflexió i al pensament crític, vol ser amor i intimitat... vol ser esperança, però també dignitat i futur sense deixar de banda un passat en el que malauradament hem continuat oprimits com a País i societat....--------i tot, ja ho veureu, amb el fil conductor d'una solidaritat que es teixeix i es cus entre tots plegats----------------

Mentrestant, podeu fer un cop d'ull a l'apartat de micromecenatge de La Comarcal Edicions, i veure què s'hi cou a foc lent amb els dos autors que hi ha en aquests moments :

"Oblidant la Cristina" de Roger Simeon 

"Los tulipanes son siempre un buen comienzo" de Maribel Montero


Roger Simeon i Maribel Montero amb el micromecenatge

--per cert, avui és dijous tretze de desembre de dos mil dotze--

dilluns, 10 de desembre del 2012

A Catalunya, el meu País

--avui és dia deu de desembre de dos mil dotze--
-----el català, ara i sempre la meva preuada llengua!!-----això no es toca!!-----
-----Per Un Model Educatiu, Per Una Cultura, Per Tot Un País Sencer : somescola.cat------


Néixer en una terra que em pertany
i sentir l'orgull d'una llengua que he après a estimar.
D'un País de només una bandera
de quatre barres fetes de sang
que el meu parlar i el meu tarannà fa bategar
quan el meu cor estima el català.

Paraules escrites amb amor
a una Terra, una llengua,
a Catalunya, el meu País.

--Marc Freixas--

Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits.
Si ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...

(Als Països Catalans, alcem el somni cap a la llibertat)

--Cesk Freixas--

-----------------poema que forma part del poemari "El llarg camí d'escriure", publicat a finals de l'any dos mil onze-------------------

dijous, 6 de desembre del 2012

De Clariana (Terme d'Argençola) fins a l'Astor--passant per Prats de Rei i Calaf fins arribar a Sant Guim de Freixenet...---i després ja arribarem a casa!!!!

--avui no hem celebrat cap mala constitució...--per cert : Wert, posa-t'hi fulles!!
-----avui, sis de desembre de dos mil dotze n'hem celebrat una de tions!!! a Clariana (Terme d'Argençola)

... i hem fet País
enmig de boscos...

on el tió esperava, arrecerat a la pinassa,
a dalt d'un arbre, dins la fullaraca
i amb els nens i la família
que buscaven el seu tresor de fusta
amb ganes de trobar la llar, i l'escalfor :

el tot de la nostra empremta
que dibuixa un bell somriure
a cada rostre menut
de plena felicitat inigualable

---Marc Freixas, a sis de desembre de dos mil dotze---

dissabte, 1 de desembre del 2012

Tenim tantes raons!!

---avui és primer dia de desembre de dos mil dotze, i aquest és un nou poema inèdit que parla de la meva estimació per Silvio Rodríguez i de les nostres raons per esdevenir lliures d'una punyetera vegada!!---


Silvio, tenies tanta raó!!!
Tot és com aquell caos parint un cor
--la cançó batega a destemps de la mort--

... i tu, enmig de les tenebres
obries portes a la reflexió,
entraves a matar amb la paraula cantada,
i encara ho fas, i condueixes el pensament
a límits inacabables, on hi ha dones amb fills
i homes que parlen en veu baixa, i tenen por
perquè els han volgut deixar orfes de dignitat...

Tenies tanta raó temps enllà, que jo, ara
no puc deixar de dir i escriure i denunciar
per aquest coi de temps que s'eternitza...,
aquest coi de temps
que maltracta els nostres drets per viure en llibertat.
Volem tenir-ho tot. Volem la font
amb aigua clara, neta i transparent,
i tenim la boca assedegada, però restarem pacients
per quan tota la nostra set estigui a punt,
i així, beurem d'una glopada
tot el cabal que ha de tenir
el nostre dret a la plena raó.

El demà és avui.
El demà és el passat, el present
i el futur de la nostra identitat, i el meu desig
és tenir la llibertat absoluta de nosaltres
per poder-la palpar amb les mans i els cinc sentits.
Estimo a Silvio per la seva raó,
i estimo els Països Catalans per totes les nostres,
i per les que encara ens falten!!


Marc Freixas--poema publicat a relatsencatala.cat avui primer dia de desembre de dos mil dotze--

Enllaç :

http://relatsencatala.cat/relat/tenim-tantes-raons/1042113

--si ho desitgeu, podeu copiar i enganxar aquest enllaç al vostre navegador--

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.