dissabte, 22 de desembre de 2012

Als poetes de carrer no els toca!!!

---bon dia!! avui és vint-i-dos de desembre de dos mil dotze, i no crec pas que em toqui la grossa de Nadal---tot i així, farem camí pels escenaris alliberats del vers per tal de ser coherent amb mi mateix---... ja ho tenen això els poetes de carrer!!!

Aquella ànima indomable plena de tendresa, certitud, fermesa
--tristesa exagerada que xarrupa tinta de teclat--o de ploma--
Aquell tros de cor ample, desinhibit i fora de lloc, i a d'altres excels...,
aquella paraula precisa i exacta
que deriva també en tot allò imprevisible
i esdevé màgia d'un tot infinit que perdurarà en el record i es farà etern.
Aquella necessitat per expressar coses que semblen importants,
i que sovint són una font de raó per a lectors amb ulls inquiets.

---per sort em considero un poeta de carrer que porta el Celdoni--de Celdoni Fonoll vull dir--a les butxaques (ho explico i escric en una prosa poètica)...-----per tant gaudeixo de tenir la sort de poder llegir poetes extraordinaris... i en gaudeixo encara més quan tinc les ànsies per aprendre'n cada dia una mica.---agraeixo poder-me delectar amb versos plens de saviesa



.... ah, per cert : als poetes de carrer no els toca la grossa de Nadal--queda clar?----ho repeteixo per si de cas...


Marc Freixas, a vint-i-dos de desembre de dos mil dotze

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.