dijous, 20 de desembre de 2012

Un poema del poemari inèdit "Promeses, desamors i altres paraules"

--presentat al XV Premi de Poesia Parc Taulí 2012 de Sabadell--
... i sapigueu que els vostres comentaris seran molt benvinguts...

--____per cert, avui és vint de desembre de dos mil dotze________--

Comencem :


-les altres paraules-

POEMES
PROMESES
DESAMORS

Molta gent, especialment la gent ignorant, desitja castigar-te per dir la veritat, per ser correcte, per ser tu. Mai et disculpis per ser correcte, o per estar anys per davant del teu temps.
Si saps que estàs en la certesa, que parli la teva raó. Fins i tot si ets una minoria d'un de sol, la veritat segueix sent la veritat.”
-----------------------------------Mahatma Gandhi-----------------------------------------

La paraula pren altre cop el sentit
quan els meus ulls
observen a la llunyania els velers
i separen amb una llarga ratlla el propi mar del cel.
Dins de l'aigua, els infants juguen amb les onades
i creuen amb molta innocència que són fetes expressament per ells.
Trenco el passat quan recordo amb desitjos marins
que hi ha passes a la sorra del meu cor... de la meva nena
i de la meva companya estimada.
Crec amb tu horitzó llunyà :
ànima que m'ensenya camins d'aigua,
paradís de sons immensos de tranquil·litat
que barregen color blau i paraules.

Marc Freixas, poema inèdit de poemari inèdit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.