Les tres etapes

Podríem dir que després de tenir una infància raonablement acceptable, mai em va faltar de res--dit això, ara em ve de gust fer-vos saber quines són les tres etapes posteriors :

--la primera,
adolescència boja plena d'alts i baixos i els primers passos en l'escriptura poètica lliure... i tot gràcies a una guitarra elèctrica que destrossava a cops d'acords plens de ràbia tota melodia estrident que em passava pel cap----això si, no en tenia ni idea de música, però caram com la feia sonar (devia ser perquè n'escoltava molta i rebia influències tan variades, que alguna cosa n'havia de sortir de tot plegat---m'inventava les cançons, i en aquí vaig fer el primer contacte amb el fet d'escriure

--la segona,
el descobriment de l'independentisme a través del bon amic Jaume Piquer i el seu bar Jimmy Jazz d'Igualada--un bar que ja fa uns quants anys que ens va deixar, però que perdura etern en els cors de tots els que el vàrem estimar fermament-perquè tots sabíem del seu valor a la nostra ciutat... perquè era la raó de ser de molta gent de la meva generació, i perquè respiràvem les nostres ànsies sentimentals que ens unia a tot allò que es feia per la llengua i la cultura...--ben senzill, autèntic amor pels Països Catalans, i encara dura, i serà per sempre!!  --i és en aquest context que vaig començar a fer versos lliures primer pel català, la nostra llengua, després per Catalunya i finalment arribant a ser molt conscient de que formem part dels Països Catalans, i que per tant, els versos ho abracen definitivament tot.---és gràcies a tot això que sorgeixen poemes com "A Catalunya, el meu País" i "Sóc independentista" entre molts d'altres que he escrit

--la tercera,
agafar aire per emprendre un viatge llarg després de la publicació del poemari "El llarg camí d'escriure", el qual m'ha deixat experimentar unes quantes coses ben profitoses per carregar piles i guardar bons consells a la motxilla dels records que ja no marxaran. ---ara toca gaudir de tots vosaltres, de la vostra extraordinària manera de fer possible tota la màgia que sento--perquè us tinc a prop, us noto l'alè mentre intento fer nous versos amb senzillesa, passió i humilitat--i perquè sé que tot té sentit quan la cultura es fa visible a rostres que ni tan sols coneixes, però que saps que hi són, que mai et fallaran per res ni per ningú, i que de ben segur et voldrien ajudar en moments difícils (ei, no és el cas, toquem fusta!!)---el viatge llarg té sentit per totes aquestes raons, i en té perquè tot i no poder conèixer tots els rostres que jo voldria, almenys amb uns quants si que els vaig poder tenir ben a la vora i parlar-hi, a part de llegir-los algunes coses...--però com us he dit abans : us tinc a tots a prop, i punt.----el viatge llarg ara continuarà amb "Amor i Silenci", i espero tenir-vos, si cal, encara una mica més a prop... ja us n'informaré!!!!

Marc Freixas, a vint-i-vuit de desembre de dos mil dotze