divendres, 4 de gener de 2013

Poema dels ulls

---de quan els ulls parlen sense necessitat de veure-hi---
---de saber que en el fons tenen una sensibilitat extrema que nosaltres no som capaços de palpar---tan sols és una opinió personal, una mena de reflexió feta de versos lliures que havia d'extreure i portar-la fins a vosaltres---


Si pogués salvar-te la mirada
amb els cinc sentits sense recança,
i entengués el teu llenguatge
en els àmbits i el crepuscle
de la vida que et batega amb tanta força.

Si sabessis
com em costa respirar enmig de la presó
que manlleva el dret a veure-hi en llibertat...,
però tens tan ample l'espectre sensible dels horitzons,
que per tu em creix l'arrel del cor
amb admiració i tendresa... que tot és inabastable
i indescriptible.


Marc Freixas, a quatre de gener de dos mil tretze

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.