dijous, 30 de juny del 2016

I arriba, de cop...

I arriba, de cop, com si fos per art de màgia,
aquella alta i volguda responsabilitat,
aquell tros de tu que et fa sencera,
que descriu, inequívocament, la raó particular
de qui sap que la lluita és constant i necessària
just a l'hora precisa de refer la paraula "humanitat"...,
de refer-la a través d'una implicació extraordinària
sabent que la millor manera de curar la salut
és estudiant-la a fons, des de les arrels més profundes,
des del lloc on ho fa la valentia més sàvia de qui aconsella,
i de qui torna a saber curar la salut, definitivament,
d'una manera nova, precisa, elegant i diferent.
Marc Freixas, poema del 28 de juny del 2016
---poema per a Mireia Sensarrich---

divendres, 24 de juny del 2016

Crema la llengua de foc...

En un primer instant,
crema la llengua de foc del dia a dia,
però després, amb tanta potència acumulada,
torna la roda que brilla pura, sense esquerdes...,
i torna pels límits desconeguts, 
irrefrenable de vida pleníssima,
com si es tractés d'un huracà positiu
d'incontrolable força descomunal
per on surt la suma que suma
i ens desfà d'allò que ens vol restar.
Torna la roda, calmada.
I torna la vida, que brilla pura per tu.
Marc Freixas, 23 juny 2016

dissabte, 11 de juny del 2016

Li deien...

Li deien
que llegís detingudament la paraula "amor".
Li comentaven, amb molta paciència,
que no calia fer-ne gaire rebombori,
que ja notaven la tendresa que desbordava.
Se sentien infinitament atrets
per la seva enorme manera d'estimar.
Tot i així, insistien, i li demanaven
que mai deixés de llegir la paraula "amor".
Marc Freixas, 11 juny 2016

dijous, 2 de juny del 2016

Escola Garcia Fossas - Igualada - Poesia

De tant en tant, a l'Escola Garcia Fossas d'Igualada s'hi fa poesia, i els nens et miren amb un somriure que t'eixampla el cor, i t'escolten amb una atenció sorprenent, i t'expliquen que també volen fer llibres de poemes, i de dibuixos, i de fotografies, i acaben entenent que tot allò que els envolta també és poesia, i saben més bé que ningú que els somnis es poden fer realitat quan hi posen els cinc sentits, i em diuen que ara ja saben que els cantautors són poetes que fan cançons, i em fan saber de primera mà, que ara ja entenen què vol dir això de fer de poeta de carrer, i que troben molt interessant això de posar-se al costat de la pissarra per llegir un poema, i diuen, també, que demà ens tornarem a veure, que ja em diran "hola", i que volen saber com ha anat a l'altra part de la classe de segon de primària, i que sobretot els faci saber com n'és d'important això de la poesia! Jo, per la meva banda, només puc tornar els seus somriures que t'eixamplen el cor, amb un altre somriure que eixampli els seus cors, i que agraeixo la seva immensa felicitat, i que me'ls estimo infinitament, i vull que sàpiguen, que gràcies a tots ells, tenim un futur esplèndid perquè ja saben que ningú pot posar traves als seus somnis. Noies, nois : -moltíssimes gràcies per ensenyar-me un munt de coses a través de tot el què m'heu dit avui!!!! -moltíssimes gràcies per ser tant valents i llegir poemes en veu alta!!! Ah, si, per cert, teniu raó! em dieu que demà ja ens tornarem a veure! -i tant!!!! -no patiu, ja us faré saber com ha anat a l'altra part de la classe!!!! Una forta abraçada "nanus"!!!!
Marc Freixas, 2 juny 2016


Web de l'escola :
Escola Garcia Fossas

Foto de l'escola :

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.