divendres, 24 de juny de 2016

Crema la llengua de foc...

En un primer instant,
crema la llengua de foc del dia a dia,
però després, amb tanta potència acumulada,
torna la roda que brilla pura, sense esquerdes...,
i torna pels límits desconeguts, 
irrefrenable de vida pleníssima,
com si es tractés d'un huracà positiu
d'incontrolable força descomunal
per on surt la suma que suma
i ens desfà d'allò que ens vol restar.
Torna la roda, calmada.
I torna la vida, que brilla pura per tu.
Marc Freixas, 23 juny 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.