dilluns, 19 d’octubre del 2015

Uns quants poemes de més!!!!

Quan un paisatge
em convida a la calma absoluta,
m'avinc a retrobar el propi recolliment
per parlar amb les paraules
de tots els meus poemes.
És llavors, per sort, que sóc conscient
de la feina que encara queda per fer.


Marc Freixas, 13 octubre 2015

La poesia
mereix caminar sola
pels llocs més insospitats
de la nostra quotidianitat,
però, de tant en tant,
i amb una certa assiduïtat,
reivindico el dret del poema
a saber créixer amb la música, abraçant-la.


Marc Freixas, 14 octubre 2015

Una existència
plena de bona humanitat,
seria, per exemple,
veure, creure i fer possible,
que tot d'una, espontàniament,
un ésser viu, fos capaç
de donar la mà a un altre ésser viu,
aconseguint, així, que la cadena humana
esdevingués realment imparable,
de punta a punta del planeta terra,
perquè el valor inqüestionable de l'inici bo,
faria d'inèrcia positiva de les coses
en la voluntat indestriable i certa
del fet històric que comportaria
aquesta existència
plena de bona humanitat,
i seria, irremeiablement,
la fi de tota violència,
i tindríem, finalment,
la possibilitat inequívoca
d'exercir el dret a ser lliures
en el poble que tant estimem.


Marc Freixas, 16 octubre 2015
--poema que vol reconèixer la fe
de la dona i de l'home que lluiten
pels drets fonamentals de tot--

L'Adrià Puntí
és el geni inclassificable
que sempre torna, puja i baixa
dels llocs més inimaginables...,
és la punta primera de la llança,
que, un cop te l'escoltes de ple,
ja no podràs deixar de sentir-lo per dins.
L'Adrià Puntí
és el tot de tot el què vius i veus,
i escriu, dibuixa i composa,
com qui reviu la bellesa de les coses...,
és allò que molts somiem de fer,
que et transporta de la metàfora
a la realitat que t'envolta,
a la certesa de saber-te viu
fins més enllà del cop de mall,
de l'enclusa, i que tot ho fa
amb la seva pròpia clau de girar el taller.
L'Adrià Puntí
és el geni inclassificable
que em permet escriure
uns quants versos agosarats...,
és qui em fa saber, i em deixa dir,
que la cultura catalana
té sort de tenir-lo
per enriquir-nos
amb el seu talent.


Marc Freixas, 18 octubre 2015

dijous, 8 d’octubre del 2015

Només tu em tens corprès...

Només tu em tens corprès
de paraules plenes d'un alè
que es palpa amb els cinc sentits...,
només un amor de dies blaus
per acariciar el sucre de la teva boca.
Només les teves mans tendres
són el tacte clarificador i encès
que traspua foc amb les carícies...,
només una flama abraçada
per protegir-nos de l'incendi volgut.

Marc Freixas, 8 octubre 2015

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.