dimecres, 31 de juliol del 2013

Raquel...

----avui és 31 de juliol de 2013----i avui també és l'aniversari de la Raquel, que fa divuit anys i és la filla de la Carme, una bona amiga d'Igualada, concretament de La Torre de Claramunt, que ja fa uns quants dies em va dir si podia fer un poema per la Raquel---hem penjat el poema al mur de feisbuc perquè així m'ho ha demanat la Carme, i ara ho faig al meu bloc per compartir-lo amb vosaltres-----des del "versalliberat", per molts anys Raquel!!!!

Raquel,
delimites l'espai del temps
en els divuit anys d'una arquitectura
que has estat capaç de triar
amb una vida que és plena de futur...,
i també
d'una arquitectura professional
que farà via dins les teves esperances
d'aquest demà que s'apropa amb impaciència.
En el camí t'acompanya la tendresa
de l'amor inacabable d'una sang
que és part de la teva sang
-indestructiblement enamorada
de la teva Sandra
que estimes més enllà dels límits...,
més enllà del valor incalculable
d'una germana amiga i confident-
També recordes
quan aprenies a fer puntetes
en aquell ballet que guardes al cor,
com si fos ahir
que desgranaves imatges en el record
just quan la música et feia dansar.
En el fons, Raquel,
saps que dibuixar
t'envaeix d'una necessitat màgica
que és com un pou sencer de talent, i en el fons,
t'envaeix l'art per tots els porus de la pell.

Marc Freixas, a 31 de juliol de 2013

divendres, 26 de juliol del 2013

De Lyon a les arrels

Els orificis d'una gran ciutat
podrien ser com el poble de xemeneies...,
aquelles que tenen forma de creu, i que sovint
em tenen alçat amb un color vermellós, i tot
des d'una perspectiva indispensable
per deixar anar quatre crits al vol
i desfer-me de tensions innecessàries
a les "creux-rouxe", allà on els orificis de la gran ciutat
em serveixen per fer un homenatge a la tranquil·litat
en una passejada immillorable amb bona companyia :
l'Abel, la Carol,
i la meva indispensable princesa de l'amor, la Lourdes
-tots ells en són els bons culpables
de totes aquestes bones i sinceres paraules-
Recordo amb admiració, entre altres coses,
la "Place de la Comèdie"
i el seu teatre de l'òpera... descomunal!!
-un espai realment interessant i força impressionant-
Hem conegut a gent d'altres cultures.-Sri Lanka al cor-
Hem assistit a la realitat d'altres realitats, i he vist amb els ulls
que hi ha cors amples que es purifiquen amb l'amor d'altres amors,
i que tots aquests amors són el resultat inequívoc
de tots els éssers humans
que estimen com mai ningú abans ho havia fet,
i el propi jo agraeix descobriments d'aquestes dimensions...,
perquè de Lyon a les arrels
sorgeixen noves arrels de nova sang
que vénen a la pròpia ànima
amb la força de qui vol entrar a noves cultures, i si,
he tornat a casa, a les meves immillorables arrels volgudes i estimades,
però aquesta vegada
ho vull fer acompanyat d'un món nou
que bull amb impaciència dins meu :
seré etern entre vosaltres, aprendré el vostre llenguatge,
una llengua que ens faci fàcil allò difícil, que pugui fer-nos entendre,
que ens diguem clarament i amb veu forta
tota aquesta solidaritat i llibertat que mereixem--i sé que vosaltres ja enteneu del tot--
Apreciada Mèlanie,
apreciat Nalaka,
apreciat Leslie... bons amics tots i ho faig extensiu a les vostres famílies
i a tota la vostra cultura : Sri Lanka/Catalonia power!!!!

Marc Freixas, a vint-i-sis de juliol de dos mil tretze

dijous, 11 de juliol del 2013

Cossos eterns de plena llibertat

... i quan la llum del dia
semblava tenir tota la força, llavors,
va ser que la foscor "rondinejava", i amb molt de fàstic
es va tancar a les pròpies cadenes de rostre amarg,
es va posar a plorar per tot el dolor
que li provocava la malaltia
d'una democràcia morta
i enterrada, i tot
dins el seu cadàver -exquisit-...

però quan la llum del dia va despertar del bell/vell somni, llavors va ser que tota la força va anar a parar a les mans del poble, i el poder del poble
va esdevenir vida de cossos eterns de plena llibertat!!!

Marc Freixas, a onze de juliol de dos mil tretze

dimarts, 9 de juliol del 2013

Poema de mitja tarda

Amb el cos a mig fer
i les mans acariciant dits
per entremig d'una tarda allargassada...,
amb el rostre nu de la bellesa
que sempre es diu amb paraules
i mai de mala gana
ni estripat de disgustos
ni marcat per la derrota
ni vençut de cap violència, i com escrivia,
amb el rostre nu de la bellesa
que sempre es diu amb paraules
i es palpa amb la pell del teu sucre etern
perquè tot acaba bé
mentre jugo a fer de tu
la raó de la meva existència...,
perquè ara tot acaba bé, i tot és dolç,
i es purifica en aquest poema de mitja tarda.

Marc Freixas, a nou de juliol de dos mil tretze

dijous, 4 de juliol del 2013

Quan acabi el juliol...

------us espero aquest dissabte a l'Escorxador de Vilafranca del Penedès a partir de dos quarts de dotze del migdia------veniu eh!! va que farem el "Recital d'Amor i Silenci", us presentaré la criatura una mica pel damunt i pel davall, llegirem poemes i farem aquestes coses de llegir alguna coseta inèdita i "nafent"---serà al carrer de l'escorxador, núm 019, aquí enllaç a la nota de premsa de l'anoiadiari.cat :
http://www.anoiadiari.cat/noticia/17907/l-igualadi-marc-freixas-porta-el-seu-recital-d-amor-i-silenci-a-vilafranca


Quan acabi el juliol
desfaré l'agost
per trencar el setembre
i descomposar l'octubre.
Entre tots
desintegrarem el novembre
per llepar-nos els dits
amb el desembre ben fragmentat...,
i així, quan arribi el gener tindrem fred,
però hi haurà bon any pels independentistes
perquè tot serà ple de somni i pensament,
i l'amor regnarà sense buidor ni fissura
i tornarem a tenir l'estelada
per bandera i llibertat.

Marc Freixas, a quatre de juliol de dos mil tretze

dilluns, 1 de juliol del 2013

Poema a Èlia

Èlia Badia, per sempre present entre nosaltres!!
--regidora per la CUP de Sant Salvador de Guardiola--

http://cup.cat/noticia/la-cup-expressa-el-seu-condol-la-mort-de-%C3%A8lia-badia-i-casas-0


Sovint el País em plora per dins
i la ràbia se'ns fa present
i ens pren l'arrel d'algun estel,
i tot i així, continuarem tossuts el camí,
farem de les llàgrimes
una pluja inacabable,
un destí de llibertat
que farà del record
el temps etern
per refer l'estel que brilla
-ara ja per sempre
arrelat als nostres cors-
perquè farem d'aquestes llàgrimes
una llum innegable d'amor profund
per totes les coses inoblidables, i tu, Èlia,
ets aquesta llum innegable
i aquest amor profund
de tots els que t'estimen.

Marc Freixas, del vint-i-nou de juny de dos mil tretze

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.