dijous, 11 de juliol de 2013

Cossos eterns de plena llibertat

... i quan la llum del dia
semblava tenir tota la força, llavors,
va ser que la foscor "rondinejava", i amb molt de fàstic
es va tancar a les pròpies cadenes de rostre amarg,
es va posar a plorar per tot el dolor
que li provocava la malaltia
d'una democràcia morta
i enterrada, i tot
dins el seu cadàver -exquisit-...

però quan la llum del dia va despertar del bell/vell somni, llavors va ser que tota la força va anar a parar a les mans del poble, i el poder del poble
va esdevenir vida de cossos eterns de plena llibertat!!!

Marc Freixas, a onze de juliol de dos mil tretze

1 comentari:

  1. tenim un somni,
    si tambe es el vostre...
    us convidem a participar a aquest blog:

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

    us hi esperem !!

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.