divendres, 26 de juliol de 2013

De Lyon a les arrels

Els orificis d'una gran ciutat
podrien ser com el poble de xemeneies...,
aquelles que tenen forma de creu, i que sovint
em tenen alçat amb un color vermellós, i tot
des d'una perspectiva indispensable
per deixar anar quatre crits al vol
i desfer-me de tensions innecessàries
a les "creux-rouxe", allà on els orificis de la gran ciutat
em serveixen per fer un homenatge a la tranquil·litat
en una passejada immillorable amb bona companyia :
l'Abel, la Carol,
i la meva indispensable princesa de l'amor, la Lourdes
-tots ells en són els bons culpables
de totes aquestes bones i sinceres paraules-
Recordo amb admiració, entre altres coses,
la "Place de la Comèdie"
i el seu teatre de l'òpera... descomunal!!
-un espai realment interessant i força impressionant-
Hem conegut a gent d'altres cultures.-Sri Lanka al cor-
Hem assistit a la realitat d'altres realitats, i he vist amb els ulls
que hi ha cors amples que es purifiquen amb l'amor d'altres amors,
i que tots aquests amors són el resultat inequívoc
de tots els éssers humans
que estimen com mai ningú abans ho havia fet,
i el propi jo agraeix descobriments d'aquestes dimensions...,
perquè de Lyon a les arrels
sorgeixen noves arrels de nova sang
que vénen a la pròpia ànima
amb la força de qui vol entrar a noves cultures, i si,
he tornat a casa, a les meves immillorables arrels volgudes i estimades,
però aquesta vegada
ho vull fer acompanyat d'un món nou
que bull amb impaciència dins meu :
seré etern entre vosaltres, aprendré el vostre llenguatge,
una llengua que ens faci fàcil allò difícil, que pugui fer-nos entendre,
que ens diguem clarament i amb veu forta
tota aquesta solidaritat i llibertat que mereixem--i sé que vosaltres ja enteneu del tot--
Apreciada Mèlanie,
apreciat Nalaka,
apreciat Leslie... bons amics tots i ho faig extensiu a les vostres famílies
i a tota la vostra cultura : Sri Lanka/Catalonia power!!!!

Marc Freixas, a vint-i-sis de juliol de dos mil tretze

1 comentari:

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.