dissabte, 3 de setembre del 2016

La grandiloqüència de la llum...

La grandiloqüència de la llum
es podria definir, sense exagerar,
com a temps imprevisible, eteri,
en cossos purament brillants
que emergeixen del no-res
per enlairar-se i erigir-se
com a déus eterns,
sense pretensions.
És per això
que som aigua i llum,
i som, necessàriament,
líquid indispensable per la vida.
Perquè també som
matèria imprescindible del cosmos.
Marc Freixas, 2 setembre 2016

divendres, 2 de setembre del 2016

Un poema no s'escriu només per escriure

Un poema
no s'escriu només per escriure.
Un poema
s'escriu per la necessitat d'escriure, i també,
per la necessitat imperiosa
de compartir les pròpies emocions,
sabent que aquestes
són el fruit interior que ens crida...,
són el fruit intens i necessari
que s'ensenya sense condició als altres.
Un poema
també s'escriu
per ensenyar dents poc blanques,
per dir la veritat de l'amor i l'odi,
per reivindicar la importància de la tristesa, i també,
per reivindicar la importància vital de l'alegria...,
perquè el poema
s'escriu per totes aquestes coses,
i també s'escriu
per denunciar les guerres
i homenatjar la pau necessària dels pobles.
Un poema
és el mirall per on es veu la tendresa...,
és el mirall
per on es veu el passat, el present i el futur.
Marc Freixas, 1 setembre 2016

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.