dissabte, 1 de desembre de 2012

Tenim tantes raons!!

---avui és primer dia de desembre de dos mil dotze, i aquest és un nou poema inèdit que parla de la meva estimació per Silvio Rodríguez i de les nostres raons per esdevenir lliures d'una punyetera vegada!!---


Silvio, tenies tanta raó!!!
Tot és com aquell caos parint un cor
--la cançó batega a destemps de la mort--

... i tu, enmig de les tenebres
obries portes a la reflexió,
entraves a matar amb la paraula cantada,
i encara ho fas, i condueixes el pensament
a límits inacabables, on hi ha dones amb fills
i homes que parlen en veu baixa, i tenen por
perquè els han volgut deixar orfes de dignitat...

Tenies tanta raó temps enllà, que jo, ara
no puc deixar de dir i escriure i denunciar
per aquest coi de temps que s'eternitza...,
aquest coi de temps
que maltracta els nostres drets per viure en llibertat.
Volem tenir-ho tot. Volem la font
amb aigua clara, neta i transparent,
i tenim la boca assedegada, però restarem pacients
per quan tota la nostra set estigui a punt,
i així, beurem d'una glopada
tot el cabal que ha de tenir
el nostre dret a la plena raó.

El demà és avui.
El demà és el passat, el present
i el futur de la nostra identitat, i el meu desig
és tenir la llibertat absoluta de nosaltres
per poder-la palpar amb les mans i els cinc sentits.
Estimo a Silvio per la seva raó,
i estimo els Països Catalans per totes les nostres,
i per les que encara ens falten!!


Marc Freixas--poema publicat a relatsencatala.cat avui primer dia de desembre de dos mil dotze--

Enllaç :

http://relatsencatala.cat/relat/tenim-tantes-raons/1042113

--si ho desitgeu, podeu copiar i enganxar aquest enllaç al vostre navegador--

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.