dimarts, 27 de novembre de 2012

Del poemari inèdit "Dolça Plenitud de Tendresa"

....--a vint-i-set de novembre de dos mil dotze...--

---aquest és un poemari carregat de romanticisme, intimitat i molta tendresa, on la sensibilitat diria que n'és el seu eix principal--dedicat de manera molt especial a la meva dona, amiga i companya de trajecte sentimental... a la meva estimada Lourdes, a la dona que m'ha fet trobar el lloc per fer-hi cabre l'amor indestructible-----També presentat al darrer Premi de Poesia Joan Llacuna 2012, a la meva ciutat, a Igualada on fa molts anys que hi tinc instal·lada la pròpia vida-----

El poemari consta de trenta-cinc poemes escrits a flor de pell, allà on la plenitud de la tendresa és ben dolça, i aquí en teniu el primer :



Regalima del teu ventre

el nèctar més pur de la paraula.

Hem sembrat les llavors del futur

sabent que els camins no són fàcils.

Tenim l'amor a les mans d'un bell paisatge

que dibuixem amb la bellesa del cor per estimar-nos...,

hem arribat a l'infinit dels desitjos

i volem seguir somiant sense condicions.


Marc Freixas, a dimarts vint-i-set de novembre de dos mil dotze--en vull deixar constància dins del meu bloc

2 comentaris:

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.