dijous, 8 de novembre de 2012

Poema sense mort

Avui és dia vuit de novembre de dos mil dotze,
i fa bon dia.

---hi ha poemes que passegen pels llocs sense dir res, i n'hi ha d'altres que no volen morir mai!!!---

Ara torno a escriure per entremig de la fermesa i els sentits.
Transito per la llum de cada vers...
tanmateix passejo pel fil més fi de la bellesa i el fracàs,
per on delimita la bogeria de la creació.
Creuarem el paisatge
fins a conèixer els noms de cada verd,
aconseguir rodejar el fruit de tots els arbres...
escriure el pas del temps, els anys de vida :
la memòria que ens ha fet madurs de pensament.
Ara torno a refer el crit de tots els amors vius
perquè no quedi cap mort dins de nosaltres i de mi.
Tan sols el record agradable serà permanent en aquest espai que ens toca gaudir.

http://www.poesia.cat/tus_poemas/1_ver_poemas_por_listado_titulo.php?IDregistre=Poema%20sense%20mort&poeta=Marc%20Freixas%20i%20Morros

1 comentari:

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.