dilluns, 4 de febrer de 2013

La paraula...

-----és quatre de febrer de dos mil tretze----

La paraula

és una medecina natural
que guareix mentalment el jo
protegint cada vers de mals incomprensibles
per esdevenir finalment com a poema.
Necessito aquest aire poètic que respiro...,
la calma, creada de manera biogràfica
traspassa qualsevol dolor involuntari
i provoca situacions plaents d'inspiració.
I el caliu que s'engendra amb la mirada dels ulls
quan llegim allò que s'ha produït conjuntament amb el talent,
ja fa que tot tingui un sentit esplèndid a la vida, en la vida
i en la pròpia de cadascú, si ho desitja.
La paraula, ben ferma,
continua essent una medecina natural
que respira un aire poètic incomparable.

 Marc Freixas, del poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.