dilluns, 29 d’agost de 2016

Fa temps...

Fa temps
que les paraules
ens maduren a la boca,
que el diàleg és intens
i l'amor indescriptible.
Fa molt temps
que tenim la maduresa,
que creiem en nosaltres
per compartir la vida, plenament,
amb tots els batecs irregulars i precisos...,
amb tot allò que forma part del tot,
sense deixar-nos cap engruna d'aire,
sense perdre oxigen dels pulmons,
i sense perdre res d'aquest tot
que prepara un futur ple de respiració.
Perquè som temps i paraules,
i som la maduresa a la boca
i l'amor indescriptible.
Marc Freixas, 29 agost 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.