divendres, 5 d’agost de 2016

Trobar-te...

Trobar-te va ser una sort.
I trobar-te, ara, avui,
és necessàriament, saber-me viu 
per dins del propi temps.
Em semblava important
habitar la teva casa...,
habitar l'espai 
procurant de veure't 
intensament bategant amb tot, 
en tot moment i en tots els àmbits.
Continues eternament preciosa,
i m'atreveixo a dir, respectuosament,
que vull estimar-te sencera
fins més enllà dels límits establerts...,
fins molt més enllà 
de la passió infinita de l'amor.

Marc Freixas, 5 agost 2016

1 comentari:

  1. versalliberes cada cop més enamorat dels habitants de la teva llar interior...enhorabona Marc.

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.