dissabte, 30 de juliol de 2016

Corprenia...

Corprenia
curosos cors cremallera
que s'obrien esplendorosos...,
i prenien l'amor
més enllà de les teulades,
arribant a les estrelles,
deixant de banda la tristesa.
Corprenia
obertures inacabables
de milions de quilòmetres
d'amor desmesurat :
desitjos interestel·lars
de bellesa infinita.
Marc Freixas, 27 juliol 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.