divendres, 15 de juliol de 2016

Hi ha núvols que semblen déus de l'univers...

Hi ha núvols
que semblen déus de l'univers
venint del més enllà desconegut.
Diuen que són núvols lenticulars,
Però si ajuntem les seves formes,
la mirada que dibuixa l'horitzó
damunt dels nostres rostres,
és quelcom més que una obra d'art
plena de detalls insuperables...,
perquè és allò que tu vols que sigui,
i potser és la perfecció d'allò imperfecte.
Potser els ovnis
són més a prop del què ens pensem.
Potser la vida, tal i com la coneixem,
deixarà de tenir plena innocència
quan siguem capaços de passar d'allò imposat
a allò que es fa evident amb el temps :
un temps que és relatiu
i que ens sorprèn a cada instant.
Marc Freixas, 14 juliol 2016
--del poemari inèdit "Esperança de vida a l'exterior"--

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.