dimarts, 18 de març de 2014

Poema a Marina Freixas i Sensarrich

--poema per a la meva preciosa filla
en el dia del seu tretzè aniversari--


Tretze primaveres
em descol·loquen la mirada
per arribar al teu somriure innegociable.
Ets la presència
que configura tota la vida dels meus dies...,
la font d'aigua
que raja pels filtres
de qui t'ha portat des del ventre
fins a la terra que et batega per dins
i acompanya el teu caminar decidit
a fer-nos redescobrir l'amor
que meravella com una revolució
guanyada a cada instant.
Passaran tretze mil primaveres, i encara,
amb totes les que hauran de venir,
en tindrem prou
per enlairar els teus somnis,
enaltir la veritat del temps
i deixar constància
de la teva preuada humanitat.


Marc Freixas, 18 març 2014
--en el dia que la meva filla fa tretze anys--


3 comentaris:

  1. quina mossa més maca que tens , Marc ! Segur que estarà encantada de tenir un pare ben sensible com tu.

    per cert, suposo que ja saps que el Cesk ha confirmat que vindrà a Sudanell 2014 !! Aviat enviaré infformació sobre l'acte poètic, espero que podré comptar amb tu oi ? Serà el dia 7 de juny ;-)

    ResponElimina
  2. és la princesa dels meus ulls blaus!! enhorabona pel gran poema!!

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.