dimarts, 29 de maig de 2012

Amb el Celdoni a les butxaques

Hi ha llibres de poemes que són del tot necessaris perquè perduren en el temps.
La poesia és una necessitat de dir les coses, un deixar-se anar i trepitjar cases i carrers. Un amor perdut en el temps, un amor fidel de la persona que estimes i un desengany que desemboca inevitablement en les ganes boges d'escriure-ho tot sense pèls a la llengua, per pur plaer. N'estic segur que la poesia també són totes aquestes coses i encara més!!
Perquè els poemes—dit sigui de pas i sense passar de llarg—també són el mirall inequívoc de qualsevol generació anterior a la nostra—i de pas i amb el pas ben ferm—també són la nostra gent d'avui, la nostra generació amb dret a definir-se, amb dret a ple segle XXI de triar allò que volem ser, de saber que som persones amb les coses clares i els valors estesos als quatre vents, de tenir-ho tot, de fer servir les eines productives fins arribar—qui sap si avui, demà o no gaire enllà-- als anhels de la plena llibertat que mereixem com a poble, del nostre i de tots els que ho necessiten.
Com deia en el començament, hi ha llibres que són del tot necessaris perquè perduren en el temps, i som nosaltres qui traiem la pols a les seves pàgines, els donem vida quan els llegim i fem que el seu record es converteixi en la força que fa bategar els nostres cors.
Hi ha un llibre de poemes que es va acabar d'imprimir el dia 14 d'abril de 1977 als tallers de GRÀFIQUES ROMÁN, S.A. Un llibre ple de poemes que Celdoni Fonoll va voler recollir després de trepitjar un munt de carrers. Un llibre que porta tots aquests nostres poetes estimats... un llibre de tots els poetes que amb molt d'orgull el Celdoni anava llegint en veu alta per tots els llocs del territori. Un llibre que porta per títol “LA POESIA AL CARRER” i que té poemes de Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit, Miquel Desclot, Joan Vinyoli, Víctor Jara (Estadi Xile) i un llarg etcètera.
Potser ara ja és hora de fer saber—tot i que algunes vegades ja ho he dit—que jo també sóc un poeta de carrer.

Fa temps que porto el Celdoni a les butxaques i encara em queda molt per aprendre!!

Marc Freixas

1 comentari:

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.