dilluns, 5 de maig de 2014

I què coi és la poesia?

-----------Per a mi la poesia ho és tot---és una manera de viure, d'entendre la vida---l'any 2004 ja en vaig escriure un poema---he volgut respectar al cent per cent el contingut del poema, sense retocar res, cosa que de moment ja m'està bé----------perquè la poesia, malgrat pesi a alguns impertinents, és com un ocell que vola estenent les ales de bat a bat, sense importar-li res més que la seva pròpia llibertat-----perquè la poesia no necessita atendre a consells imposats per ningú----------com voleu que la màgia poètica hagi de seguir normes carrinclones?---més aviat diria, que si els versos tenen un bon ritme, ja n'hi ha prou per confegir un bon poema------------la poesia ho pot tot, i és la veritable vida que ens rodeja per dins i per fora, i si vols, la poesia és el somni que un dia en el futur esdevindrà la realitat que tant desitges--------------

 

Poesia és una promesa,
és amor, esperança;
poesia és un si a la llibertat d'expressió,
és un si a la lluita per la igualtat,
és el no més gran de qualsevol guerra

( totes les guerres són estúpides ),

és la pau i el respecte

( sigui quin sigui el tipus dels àmbits existents ),

és il·lusió, somnis d'infantesa,
de tornar-me a creure que sóc un nen,
de pensar en positiu.

Però poesia també és tristesa, desesperança,
de quan les coses no funcionen;
és el dret a voler canviar les normes del món,
i convertir-les en vies alternatives de la positivitat de l'optimisme,
en escenes de comprensió i confiança de tot tipus de gent,
de cultures diverses,
i de viure conjuntament en l'amor, el desamor

( d'entendre les coses amb conformitat,... ).

Per a mi, poesia,
és tot el què m'envolta;
és la promesa que em faig a mi,
per continuar somiant amb la meva vida poètica.



Marc Freixas, un poema del 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.