dijous, 26 de juny de 2014

Quasi bé quaranta anys

Un poeta de carrer
de quasi bé quaranta anys,
és un mig poeta
que enfoca perillosament
el futur amb esperança.
Estrafent el coll
per mirar de dir el vers lliure...,
estrafent el vers amb el coll
per mirar de cantar més alt
i decidir si convé cridar
per tal de fer entendre
que tot és més senzill
del que ens pensem.
Un poeta de carrer
de quasi bé quaranta anys,
no és que sigui ni mal ni bon poeta,
tan sols és mig poeta, i si de cas,
el què fa és escriure allò que li dol
perquè no ven la seva ànima
a cap diable poètic i manipulador.
I desitja
que es faci justícia
a través d'un amor vital i necessari.

Marc Freixas, 26 juny 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.