divendres, 19 de setembre de 2014

Algun escrupolós poema...

Algun escrupolós poema
voldria desfer-se del propi jo,
però sé que la puresa del romanticisme
tampoc recau en les paraules precises,
ni en cap vers perfectament estructurat,
ni en els tresors políticament correctes
que volen enamorar princeses de plàstic...,
prefereixo pensar de cor
en qui s'estima imperfecte, desmesuradament,
sense creure's mai un exemple a seguir d'amor.
Tot en els desitjos és estrictament personal de cadascú.
I els petons que desprens a la pell que estimes,
són com tota una llarga amplitud de carrer
per on només la teva tendresa hi deixa empremta,
on només hi pots accedir amb el teu art emocional,
on només els teus dits resseguiran amb tacte
una mena de poema inacabable, un tot de tu
que serà la teva obra definitiva en plena vida.

Marc Freixas, 19 setembre 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.