Ens cauen al damunt les llàgrimes dels dies.
A la retina
hi tenim el desig ple d'aigua a vessar.
Dins l'esperança se'ns perd el nord, les il·lusions i el més enllà.
Tenim el cos cansat per la desgràcia... abatut
donant mil voltes a si mateix, falla el poder adquisitiu
i cau la casa al precipici.
Cronometrem el temps que queda, i la vida
segueix el curs en els camins dictatorials...,
inacceptable!!
Amor meu, has de saber que t'estimo amb bogeria
i anirem junts fins més enllà dels límits establerts per la llei.
Marc Freixas, a vint-i-quatre de juliol de dos mil dotze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
una declaració d'amor i una declaració de principis, marc
ResponEliminam'agrada especialment el principi també
una abraçada company
joan