dimecres, 11 de juliol del 2012

I si comencem a mirar el món amb els seus ulls?

AMB ULLS DE DONA

Estrenyeu-me les amistats
fins a la medul·la de les ments estimades.
Exprimiu-me l'antic líquid amniòtic...,
alguna innocència dec tenir dins meu,
ara que fa temps que sóc home
i la mare va fer sortir aquell nadó que ja no sóc.
Tot i així,
voldria ser cordó umbilical del temps
i respirar els oxígens purs
dels primers minuts de vida,
les primeres besades de l'amor novell...,
els noms i cognoms del cos protector
en aquella pell que va fer suau el tacte inicial
de llavis i mans a flor de rostre finíssim,
embalsamats entre llàgrimes d'emoció
i somriures de plena sinceritat... plàcids i humils.
Estrenyeu-me les amistats,
exprimiu-me l'antic líquid amniòtic...,
vull ser la mare que fa sortir el nadó de dins.
Vull ser el pare
que tot ho veu a través d'ulls de dona
i després ho explica a les amistats
fent arribar aquelles seves llàgrimes d'emoció
fins a la medul·la de totes les ments estimades.

Marc Freixas, a onze de juliol de dos mil dotze

2 comentaris:

  1. bé marc, parles de la puresa, amb el teu estil inconfusible, amb la força del teu pensament

    felicitats, et segueixo amic

    joan

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.