dilluns, 29 d’octubre de 2012

El cos fugisser

Damunt les passes
trepitgem la brisa,
i el temps
és com el cos fugisser de l'esperança incerta...,
de les hores passades a recer de la terra
després del desig inesborrable
que atrau mapes i paisatges,
bellesa inequívoca de viure
en l'amplitud d'un sostre
ple d'ulls sorpresos per la màgia del futur.
La consciència
també és una divinitat lliure
que fa tenir prestigi a la humanitat del present...,
i el corrupte negre
del passat que ara ens torna,
demà serà la trista imatge
d'un record traumàtic que no podem oblidar,
però que hem d'eliminar i aniquilar per sempre.
La màgia del futur
és en els ulls sorpresos
i en la bellesa inequívoca de viure
per aquesta somiada amplitud de sostre inacabable.

Marc Freixas, a vint-i-nou d'octubre de dos mil dotze

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.