dijous, 13 de juny de 2013

Esperança/Futur

He retornat a l'esperança
després de rebre els teus ulls
enmig d'estels que ens protegeixen l'amor.
El teu nom se sentia clar i fort
a través de crits contundents
que restaven impacients dins la veu,
i ja eres el tot des d'un principi... i eres
la besada inacabable
i el desig que enamora
i la pell que es clava per dins.
He retornat a l'esperança 
i sóc els teus ulls
que ens protegeixen l'amor, 
i ara la veu
se m'ha fet tendre i calmada
i m'he tornat dolç i comestible,
i tu que ja eres sirena estelada, 
ara seràs 
dona, 
País, 
futur

Marc Freixas, poema del dia onze de juny de dos mil tretze

2 comentaris:

  1. com m'ha agradat... deliciós (però una cosa posa més intensitat al text, costa un poc de llegir)

    ResponElimina
  2. Si Xelo, ho sé!! el problema és que estic fent servir un ordinador diferent al meu perquè se m'ha fet malbé. --no sé pas si es podrà reparar!! em fa por de perdre fins i tot un poemari inèit que hi tenia guardat tan sols allà-----i clar, aquest no li tinc la mesura presa, em fa tornar boig, sobretot quan vull escriure al bloc (no entenc perquè sempre em queden els escrits diferents, però bé, almenys hi puc escriure!!------------una cosa, aquest poema també el trobaràs al meu feisbuc, i allà el podras llegir amb més nitidesa, claredat i molta més llum!!!jeje...--una forta abraçada!!

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.