dissabte, 22 de juny de 2013

Un poema de comiat

---avui és vint-i-dos de juny de dos mil tretze, és bon moment per deixar-vos llegir el poema de comiat que vaig fer per als nens i nenes de sisè de primària de l'escola Garcia Fossas d'Igualada---entre tots aquests nens també hi ha la Marina, la meva preciosa filla, que entre altres coses ara ja em diu que se sent preparada per començar una nova etapa a l' E.S.O---vaig tenir l'honor de llegir-lo durant el sopar de fi de curs que es va fer el dia quinze de juny de dos mil tretze, el mateix dia que presentava "Amor i Silenci" a Igualada---

Quan creies que el full de ruta
havia esdevingut petit
en tots els àmbits del propi fer,
vas adonar-te del gran i immens futur
que venia precedit amb anys plens d’escola i experiència.
Esmorzars a la pista del pati del Garcia Fossas
que ja des de ben menuts
feien preveure les ganes de créixer dels nostres fills.
I si,
ara  ja se’ns han fet grans…,
ara si que ja són autèntics prínceps i princeses
-sempre de bona voluntat-
amb caràcters formats a les seves consciències,
amb prou personalitat dins els rostres
fent-nos veure a nosaltres, els pares,
que és ara quan emprendran un llarg i ample viatge
que els portarà de ple a fer eterna la seva humanitat inacabable.
Gràcies fills!
Gràcies  nois i noies
per fer-nos saber dia rere dia
que sou allò més important que tenim.
Moltes gràcies a totes les professores i a tots els professors
per acompanyar-los durant aquesta etapa educativa.


Marc Freixas, poema del quinze de juny de dos mil tretze

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.