dijous, 10 d’octubre de 2013

La dimensió desconeguda

Sota la cristallina llum
de les estrelles emmirallades
al cel que viu dins l'univers,
hi veig la veu ensucrada
d'una dolçor inequívoca als teus llavis.
L'infinit d'aquesta bellesa
és el record de passar per davant dels teus ulls
descobrint paisatges acrílics de pintura
que observava dins del quadre on tu habitaves.
La percepció que tinc de l'amor visual
que m'entregues amb el cor sencer a les mans
és com la d'una sirena misteriosa, que respira
en el cel d'altres planetes que no conec
i neda en una mar enlairada
perquè no hi ha gravetat
en el seu existir...,
i em regala
el somriure diferent
del seu rostre preciós i espectacular
com si es tractés d'un poema
de dimensions que encara no conec.

Marc Freixas, a deu d'octubre de dos mil tretze

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.