dimarts, 7 d’abril de 2015

Nou poema inèdit!

Ja tocava!------Feia temps que no escrivia res de nou al bloc, però avui em decideixo a tornar amb un nou poema que hauria de formar part del poemari "Biografia d'un mateix"-------
Estic treballant amb tres poemaris diferents, i aquest poema forma part del tercer.

Hi ha grumolls de cotó fluix
que alcen el seu vol
i descendeixen
fins arribar als meus ulls.
Curiosa actitud
que defineix de nou l'amor,
ara que em torna el cos
a recordar la primera posició,
la que tot ho remou per dins
com si fos hora de renéixer altra vegada...,
com si tot es refés intensament.
Hi ha cors de blau al cel
que bateguen amb força
i descobreixen batecs d'esperança
fins enllaçar la humanitat arreu.
Creixo cada dia amb tu...,
creixo pel fet de saber-me viu,
i no hi ha res impossible
quan decideixes gaudir, inequívocament,
de tota la pau que t'allibera,
que et surt sense mesura
i et fa estimar en plenitud.

Marc Freixas, 7 abril 2015
---del poemari inèdit "Biografia d'un mateix"---

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.