dilluns, 27 d’abril de 2015

Deixa que commemori...

Deixa que commemori
el teu homenatge infinit
a la tendresa de l'amor.
Dóna'm els dits
de les teves mans,
ressegueix "paisatge"
en la paraula que descriu interiors.
Atreveix-te a fer-me paper, escriu-me!
I endureix aquest cos que tinc
amb el desig intens de fer-lo fort.
No amaguis la necessitat
de protegir l'abraçada...,
no tinguis pressa, tot arriba,
i esdevé màgia pels sentits,
i sé que tu ets jo,
i t'estimo i m'eternitzo
pels temps dels temps.
Deixa que commemori,
que recordi i no oblidi
el teu homenatge infinit
a la tendresa de l'amor...,
deixa que les paraules
madurin dins teu sense final.
T'estimo.

Marc Freixas, 27 abril 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.