dimarts, 23 de juny de 2015

Últims poemes!!!!! tots!!!!!

Cada matí
em desperto amb les mateixes inquietuds,
però, cada nit,
quan arriba la mateixa foscor de sempre,
desvetllo la son per no dormir,
desfermo la buidor del llit
i començo, trist,
a caminar per dins d'un somni, vital,
que es torna llum
a mesura que avança la raó, la felicitat...,
i és en aquí, en aquesta estranya solitud,
en aquest punt concret,
on trenco les angoixes de cada dia,
les escapço sense penediment,
i poso el somriure
a disposició de qui llegeix poemes, eternament.

Marc Freixas, 2015

Poesia
de banda a banda,
de cap a cap,
de fit a fit,
d'aquí i d'allà,
d'arreu dels camps, dels carrers.
Poesia
sense esquerdes,
aplanant camins,
aprofitant els espais,
corrent pel vent,
estenent les ales,
en llibertat,
amb profunditat.
Poesia
sense mesura ni final,
sense quarts ni males hores,
trepitjant totes les agulles del rellotge,
-no les volem, no les necessitem,
no protegirem "l'establishment"...,
no en serem còmplices!-
cremant la repressió i els mals governs,
estirant orelles de polítics innecessaris
-que mai llegeixen cap poema-
Poesia
per tot això,
per estimar... i encara més!

Marc Freixas, 2015

Mes de juny en plena calma.
Repensant idees, revifant el cor...,
respirant oxígen
que remou la llum del carrer.
Tot es farà
amb la paraula, el vers, la reflexió.
Després vindràs tu
i em sentiré ple de força
per estimar els poemes.

Marc Freixas, 2015

Anar endavant, perseguir la casa de tots, la que habita a l'aire lliure, als camps oberts. Donar la cara, no amagar-se enlloc per poder entrar a la casa on tothom és benvingut. Trencar la por i el silenci, fer venir l'amor a cor obert sense prejudicis ni mals beneficis, ans al contrari, fer-lo arribar des del camí més llunyà fins al camí més proper, donant la cara sense amagar-se enlloc. Estripar el feixisme, cosir ferides i netejar la ment... destrossar la cara fosca imposada, fer venir l'amor a cor obert --obrint el record dels que van lluitar a mort per nosaltres, obrint racons de pensaments humanitaris, revolucionaris, extraordinaris-- Perseguir la casa de tots, habitar la llibertat, anar endavant, arribar més enllà sense oblidar qui som i d'on venim. Trencar la por i el silenci... matar el silenci! Parlar, debatre la identitat, trobar solucions, compartir idees, alliberar-nos, fer-nos nostres a través d'una pau desmesurada, exigir-nos la màxima responsabilitat pel bon funcionament d'aquesta societat, transformant-la en una salut ben viva i forta, fent desaparèixer els egoïsmes, en benefici dels intercanvis equilibrats de totes les coses que ens defineixen per viure en plena calma. Fem-nos a nosaltres mateixos, decidim-nos a protagonitzar aquesta nova part de la història que ens pertoca. Ningú és propietari de ningú, però tots som propietaris de la vida que ocupa els nostres dies, per tant, anem endavant, perseguim la casa de tots, habitem tot l'aire de la nostra llibertat!
Marc Freixas, 2015 / 2016
---apunts de reflexió
per a "Reflexions a plena llum de carrer"---

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.