dijous, 7 de gener de 2016

Tots els últims poemes!

... i la tremolor de les paraules
i la cadència de cada poema
i la llengua d'or que llegim
i la literatura que estimem
i la bellesa de l'amor
i el País que som
i la vida que vivim
i el cor que batega
i la cultura resistint

 Marc Freixas, 21 novembre 2015

Novetats a deshora! Dies que passen sense pena ni glòria, desfici de vida,
de gent que ja no riu, que només plora! Perquè? Doneu-me respostes, doneu-me raons, doneu-me de tot per entendre el no-res. Digueu-me que si, abandoneu-vos del no, respecteu el present, menystingueu les angúnies, enamoreu-vos del foc, de l'amor i el futur! Feu que el somni es faci real al País on viuen les ànimes productives!
Marc Freixas, 26 novembre 2015

Cau la pluja
i el Sol
i la malaurada democràcia.
Alcem el vol?

Marc Freixas, 27 novembre 2015

La paraula, endinsa emocions que sentim per dins en el dia a dia de poemes,
que anem escrivint sense descans, sense fre, en aquest batec constant de vida, que no deixa adormir les nostres inquietuds. I som el foc i la cultura perquè som ardents per naturalesa. I som el desig i la llibertat i la raó i el tot.
Marc Freixas, 8 desembre 2015

I potser, la guitarra,
acompanyarà el futur que ha de venir
amb nous versos de carrer,
a plena llum del dia, a l'horitzó.
El vent, si cal,
serà la revolució del pensament,
la reflexió necessària pels nostres dies.

Marc Freixas, 10 desembre 2015

Tot està manipulat,
ja no queda res per manipular.
Som desordre d'un ordre establert.
Som el que no volen que siguem.
Som una educació fallida
intentant no defallir més,
i malgrat els intensos intents de lluita,
sembla que la lògica de les coses que lluitem,
mai tenen el premi de la veritable lògica
que ha de tenir la nostra dignitat humana.
Però deixarem les coses clares, i direm :

"Nosaltres, que som la gent que trepitja els carrers, no tenim por de la vostra absurda superioritat sense sentit, i us penseu que podeu fer i desfer jugant amb els nostres drets, i feu molta pena destrossant la llibertat de qui mereix sentir-se lliure a través d'una democràcia, que entre uns i altres, aneu fent malbé, com qui juga amb els sentiments per pura diversió. No ens feu cap mena de por, baixarem als carrers, farem la revolució autèntica que mereixem, i us farem fora a tots d'una punyetera vegada! No ens serviu... ja no ens serviu per a res! No us necessitem per a res!"
Marc Freixas, 14 desembre 2015

Cossos, que pel temps que fa que són vius,
estrenen, cada dia, equipatge nou de revolució.
Llàgrimes, que pel temps que fa que ploren,
miren, cada dia, paisatges i bellesa d'amagat,
respiren, encara, sense calma en plena vida,
i troben, en la lluita per sobreviure,
una desesperació sencera de mort,
una aniquiladora sensació d'inseguretat.
Occident, per voluntat pròpia, és molt lluny
de la brutalitat diària de les guerres.
Occident viu
en la bombolla perfecta del governant
que enganya descaradament al poble,
que ven la seva ànima a Orient
per fer-nos creure que és l'enemic.
Quanta ironia escampada
en aquesta absurda humanitat!

Marc Freixas, 19 desembre 2015

El cos que m'acull
és ple de tendresa,
de sang de la sang dels fills,
d'amor del meu amor etern,
de la vida que em rodeja,
del record de les coses,
de tota la immensitat,
i de la senzillesa
que m'acompanya.
El cos és la família
d'una casa amable, intensa,
que protegeix tots els meus dies.

Marc Freixas, 26 desembre 2015

Entraves, efímera, sense por,
per l'escletxa eterna que porta el temps.
Ets la tendresa radical dels dies,
la crua essència de la veritat,
el batec persistent que et protegeix,
la bellesa infinita que abasteixes.
Entraves, efímera, discretament,
per la porta principal dels cossos.
Ets el cor que guia la lectura.
Només tu, poesia, que acaricies
totes les pàgines, així, efímera,
sense por, discretament.

Marc Freixas, 1 gener 2016

La poesia és la veritable vida que ens rodeja per dins i per fora, i si voleu, és el somni que un dia en el futur esdevindrà la realitat que tant desitgeu. La poesia ho és tot. La poesia ho pot tot.
Marc Freixas, 2016

Hi ha poetes que em roben el cor.
Qui, de sang que em bull dels ulls,
commou amb llàgrimes
tot el plaer de llegir?
Quantes paraules
s'endinsen dins meu?
La fertilitat poètica
és imparable!
El desig,
irrenunciable!

Marc Freixas, 6 gener 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.