dissabte, 2 de juny de 2012

Infinitament junts

--poema amarat d'amor pels quatre costats--

Infinitament junts,
allà on l'escorça del teu cos comença
és on hi fa cap la meva pell entendrida.
La proximitat dels teus ulls
petonegen llavis assedegats d'amor
a ras d'una terra flonja, serena i empolsada
a mig camí d'enlloc, on nosaltres hi trobem el clímax :

la raó màxima de ser un de sol,
d'esdevenir puresa irrepetible
sabent que si volem serem eterns per tots els dies.

I desmesurats de qualsevol mena de mesura
trobarem escletxes de sexe compartit
perquè serà l'hora de pactar serenament
amb les mans tocant melodies inacabables,
amb l'escorça del teu cos que comença
allà on hi fa cap la meva pell entendrida.

Infinitament junts
servarem pells damunt de cossos
que s'estimen sabent que mai hi haurà final.


Marc Freixas, 11 de febrer de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.