divendres, 1 de juny de 2012

Vers alliberat

Tu
que tens el cor en les paraules
i no dorms arrecerat en la provocació, en la mentida
de diaris que dibuixen desastres constants
planejats a consciència divina
d'alguna ment mal il·luminada.
Tu
que tens el seny dins les arrels
i no formes part de la carcassa imposada... tu
que guies camins visibles d'esperança
perquè protegeixes el rostre primitiu i nu
fins arribar a la llibertat de nosaltres

... desfent nusos de ferro
quan volien ofegar-te entre reixes...

Tu ets el vers,
l'ocell que vola estès,
el sostre blau accessible...,
inacabable com la mar mediterrània
enamorada del cel ple d'estels rojos.
Tu ets la raó,
l'amor etern que feia falta
per fer petons de sucre
embalsamats amb el crit final d'una victòria.
Tens el cor en les paraules, el seny dins les arrels.

Marc Freixas, 1 de juny de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.