dimarts, 19 de març de 2013

"Avi, et trauré d'aquí", avui amb en Joan Pinyol al Sense Ficció de tv3

--és dinou de març de dos mil tretze, i a part de ser el dia del pare (que també penso que el dia del pare és cada dia) avui és també el dia de Joan Pinyol i la lluita aferrissada per treure el seu avi del "valle de los caidos", també conegut com "el valle de sus caidos"--



I aquest és el text extret de Vilaweb :

La lluita per treure les restes de familiars del Valle de los Caídos, avui a TV3

'Avi, et trauré d'aquí!' narra la lluita de Joan Pinyol, nét d'un republicà enterrat al monument franquista sense el permís de la família

TV3 estrena avui el documental 'Avi, et trauré d'aquí!', dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, que tracta de la lluita d'uns quants catalans per treure les restes dels seus familiars del Valle de los Caídos, un monument únic al món, tant per les dimensions com per la vinculació amb la dictadura. El documental explica la lluita de Joan Pinyol, nét d'un republicà que va ser exhumat de la fossa on era enterrat i portat al Valle de los Caídos sense el permís de la família. Durant anys van portar-li flors al cementiri de Lleida. Una investigació de la historiadora Queralt Solé va descobrir que, en realitat, el seu avi reposava al Valle, al costat del seu botxí.
A 'Avi, et trauré d'aquí!' hi ha imatges rodades per familiars de republicans navarresos enterrats al Valle, els únics cossos que n'han sortit mai. Aquelles imatges, enregistrades en súper 8 al començament de la transició, es barregen amb declaracions actuals dels familiars.

El documental ha comptat amb la participació de Joan Salvat, director de 'Sense ficció', i Montse Armengou i Ricard Belis, autors del treball. També hi han assistit alguns dels protagonistes: Joan Pinyol, nét d'un republicà enterrat al Valle de los Caídos; Rosa Gil, néta d'un franquista enterrat al Valle; Queralt Solé, historiadora, i Tario Rubio, pres republicà que va participar en la construcció del monument.

El director del 'Sense ficció' ha parlat de la necessitat de treballar en tots els aspectes de la memòria, perquè 'un poble sense memòria és un poble sense futur'. Salvat ha remarcat la validesa de 'gratar en la memòria', perquè 's'hi troben històries que encara són presents'. En el cas d'aquest documental sobre el Valle de los Caídos, a més, 's'ha trobat un altre tema que demostra la falta de costums democràtics'.

Ricard Belis ha defensat el gènere documental: 'Forma part de l'ADN de la televisió pública; és una feina en equip i sense un equip no es podria fer.' Belis ha dit que aquest documental és una història de fets del passat, però també de futur. Hi apareix, entre més, Joan Pinyol, que lluita perquè li retornin les restes del seu avi, desenterrat del cementiri de Lleida i portat al Valle de los Caídos sense el permís de la família.

Per Belis, és una 'història increïble, molt desconeguda per al gran públic, tot i que ja se n'havia parlat'. 'Franco va fer un monument megalòman i, com que li faltaven morts del bàndol franquista, perquè moltes famílies no els hi volien portar, va profanar fosses de morts republicans i, sense permís dels familiars, els va portar al Valle de los Caídos.' Es calcula que al Valle de los Caídos hi ha sis mil catalans enterrats.

Montse Armengou ha defensat que el tema, tot i que sigui del passat, és també del present i ho serà del futur, perquè els familiars de les víctimes del passat 'continuen essent víctimes: no els han fet justícia, encara, no els han permès de recuperar el cos dels familiars'. També ha denunciat les negatives a col·laborar i a facilitar material per a l'elaboració del documental sobre el Valle de los Caídos: la del director del Patrimonio Nacional; la de la vice-presidenta del govern espanyol i la de l'abat del Valle.

Enllaç a Vilaweb :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4096517/20130319/lluita-treure-restes-familiars-valle-los-caidos-tv3.html

4 comentaris:

  1. Jo tinc un germà del meu pare Severo Garin Insa, que va lluitar amb els republicans quan es va acabar la guerra, no va tornar a casa, on vivia abans de la lluita, amb la seva mare i els seus 5 germans s'ha buscat per hospitals de guerra, presons i camps de concentració i amb la col · laboració de la Generalitat de catalunya, que disposa d'un departament només per trobar els presoners. morts i desapareguts. No s'ha trobat mai, el meu pare el va buscar acabada la guerra, i després jo, a través de la generalitat de catalunya, no sabem on estan les seves restes, va desaparèixer sense deixar senyals. No tenim on plorar i poder portar flors, La meva pregunta és. ¡Podria ser un d'aquests cossos que estan la Vall dels Caidos?
    MªRosa Garin Sole -rosagarin@gmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ma Rosa, i tant que podria ser!! però si vols informar-te bé d'aquestes qüestions, et suggereixo que et posis en contacte amb el mateix Joan Pinyol, i ell et sabrà respondre molt més bé que no pas jo. Una abraçada!!

      Elimina
  2. Com es pot contactar amb Joan Pinyol?

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.