diumenge, 3 de març de 2013

Un poema tendre

--és tres de març de dos mil tretze, i avui com ahir, ha fet un sol espectacular com feia temps que no guaitava--


Et beso als ulls
amb una inquietant sensibilitat
que prové del més endins de l'emoció.
--vaig veure arribar el teu encís
mentre la pell de la mare et feia de coixí--
Tot es desfeia
amb el tel dolç de la tendresa...,
i després venies al cor a fer-te present,
i a dirigir les meves paraules xiuxiuejades
fins a tot l'espai que delimita el teu cos menut.

Marc Freixas, a dos de març de dos mil tretze

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.