dilluns, 20 de maig de 2013

Aviat et parlaré de mi, poema

---és dilluns vint de maig de dos mil tretze---és bon moment per fer-vos saber que el poema "Aviat et parlaré de mi, poema" ben aviat tindrà música gràcies al gran guitarrista i compositor Pol Sánchez---de moment avui hem passat bona part del matí per gravar-hi la veu, i en Pol amb una guitarra clàssica ha mirat de començar a trobar-hi una melodia adient que farà acompanyar amb percussió---a veure com anirà l'experiència!!!----aquí teniu el poema que forma part del nou poemari "Amor i Silenci"---

Aviat et parlaré de mi, poema.
Ara la vida continua el seu trajecte
més o menys amb impaciència
en aquest transcórrer corromput.
El nen em torna a créixer per dins,
i els fills, que em són la sang,
ja saben el pa que s’hi dóna amb tot plegat.
Tenim una democràcia que se’ns trenca,
i ara la vida,
ara per ara,
és una joguina ben absurda,
i aquest
un poema de vida malmesa.
Però ara et parlaré de mi
perquè vull saber més de tu.
Em dedico a escriure
perquè la vida m’ha ensenyat
a fer versos amb senzillesa i humilitat.
No puc percebre altres maneres de dir les coses...,
no puc entendre cap poema
si no és amb la sinceritat que desprenen les pròpies paraules.
Et parlo de mi
i de tot el que sento
quan et presentes sense adonar-me’n
i m’inspires més raons per poder seguir.
Parlaria hores amb tu, poema...,
de com et mitifiquen
cada vegada que et reciten en plena intimitat
en alguna habitació amb poca llum,
en algun carrer a l’aire lliure i en silenci,
en el teatre de no sé quin nom...
Dedicaria les vint-i-quatre hores del dia a estimar-te sense límits.
No puc entendre la vida sense tu...,
sense la teva presència majestuosa,
el teu bell encant
que posa ordre molt sovint
a les batalles més cruels que ens oprimeixen l’ànima.
Ara et parlo de mi, poema.
Et parlo de mi
perquè vull saber més de tu
i no en tinc prou de tenir-te i adorar-te.
Voldria saber el secret de la teva màgia
quan et llegeixen i tots callen per escoltar-te.
Deu ser veritat
que ets prou important
alhora d’esdevenir etern entre els mortals.
Ja sé que hi ha qui et vol tot el mal
i que més d’un et voldria fer morir,
però no saben
que tots els tresors que amagues
són edificats amb el sentiment pur
de totes les emocions que ens pertanyen.
I jo
només em dedico a escriure
perquè la vida m’ha ensenyat
a fer versos amb senzillesa i humilitat...,
amb la sinceritat que desprenen les pròpies paraules.
I si els tresors que amagues
són edificats amb el sentiment pur
de totes les emocions que ens pertanyen,
també deu ser cert que a nosaltres
ens pertoca una llibertat que encara no hem assolit del tot,
i per això tinc l’esperança
de continuar creixent amb el teu poema ben viu
i el País més nostre.
Ara ja t’he parlat de mi,
de com em sento cada cop que et presentes sense avisar
i m’inspires encara més raons per poder continuar.

Marc Freixas
Aviat et parlaré de mi, poema
del poemari "Amor i Silenci"
La Comarcal Edicions
primera edició : abril 2013




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.